Article d'opinió d'en Josep Maria Fisa, consiliari de Justícia i Pau Barcelona.

 

Migrants i refugiats

Els missatges amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau —fins ara 51— sempre han tingut un estil més directe i concret que altres missatges pontificis. Amb més frescor. I tocant temes relacionats amb els problemes de la Pau en el nostre món, tal i com Pau VI va inspirar per al conjunt de l'Església, que volia més compromesa amb la realitat.

 

Podríem dir que el papa Francesc ha continuat aquest estil concret i directe. Però hem d'afegir tot seguit, que és tot el seu magisteri que traspua aquesta manera de llegir la realitat, en clau de revisió de vida. Què està passant? Per què? I com es poden trobar respostes, des dels valors bàsics d'ètica natural, que tothom de bona voluntat pot acceptar, i des de la visió cristiana, que es fonamenta en la filiació divina de tota persona humana i que ens fa germans radicalment.

El gran problema del nostre temps, insisteix el papa Francesc, és la fractura del nostre món —molt més profunda que les grans falles geològiques, que travessen de nord a sud el planeta— i que provoca violències fratricides cròniques i mantingudes amb greus conseqüències. El propi papa hi posa xifres: 250 milions de persones migrants i refugiades.

No són les causes naturals que provoquen els grans desastres humanitaris, sinó les causes humanes evitables. Per acció volguda i fins i tot programada, per omissió, o per inconsciència imperdonable. Cada vegada és més clara i perversa la responsabilitat dels grans consorcis internacionals en l'explotació de tota mena de recursos, que empobreixen les poblacions més desfavorides. Però les poblacions riques en som còmplices necessaris i cooperadors actius, sovint inconscients o desmemoriats.

Les poblacions que migren ho fan perquè fugen de les guerres, de la fam, i de la desesperança. Cerquen un futur per a ells i els seus fills. I porten amb ells, diu el papa, la riquesa de les seves capacitats, de la seva cultura, dels seus anhels i projectes.

El bisbe de Tànger, Mn. Agrelo, no es cansa de denunciar la vergonyosa tanca, tota ella reblerta de ganivetes, a la frontera sud del continent. És una de les portes que van a Europa, aspiració de tants milers de subsaharians, on retopen, una i altra vegada, com si fossin insectes perillosos per a la nostra salut. Nosaltres, els europeus, que ens hem enriquit cobdiciosament de les seves riqueses materials i humanes, durant segles.

En la carta de Nadal, de 27 de desembre, Santiago Agrelo fa aquesta denúncia clara i contundent:

"Una moral políticamente correcta, halagada para dar una seguridad engañosa, ha hecho que nuestra sensibilidad ponga el grito en el cielo por un gato atrapado en un árbol o en un tejado, y duerma sueños tranquilos ante miles de hombres y mujeres concentrados sin piedad en el horror de los caminos de una emigración forzada y no regulada. Nuestro compromiso con los pobres exige que denunciemos, tanto esa moral de salón como la moral desencarnada que con demasiada frecuencia predicamos los que nos sentamos en la cátedra de Moisés. Queridos, muchas veces he intentado ejercitar con vosotros una mirada contemplativa: la que pone a la luz de la fe la vida de los pobres. Contemplados bajo esa luz, ellos son los hijos para los que Dios reclama la mayor atención; ellos son nuestra propia carne; ellos son el cuerpo de Cristo; ellos son el Señor que llama a nuestra puerta y nos pide ayuda; ellos son ocasión inesperada y sorprendente que se nos da de acoger a Dios. Esa mirada contemplativa anula en nosotros toda justificación para la indiferencia o el rechazo de los pobres. Esa mirada contemplativa nos sitúa en los caminos de los emigrantes y los refugiados, en las fronteras que se les cierran, en las pateras a las que suben, en los infiernos a los que son condenados. Esa mirada contemplativa va más allá de razones económicas, políticas o religiosas. Sí, he dicho también “religiosas”. Pues —somos testigos de ello— se han hecho escandalosamente numerosos los que, por mantener la supuesta identidad religiosa —la identidad cristiana— de una sociedad, de una nación o de un continente, justifican el sufrimiento de los pobres, el abandono al que son entregados los hijos de Dios. Pobres razonadores ciegos; ¿cómo se puede mantener una supuesta identidad cristiana maltratando realmente a Cristo en sus hermanos pobres?”

El missatge del Papa té aquest encapçalament: "Migrants i refugiats: Homes i dones que cerquen la Pau". I nosaltres?

Josep Maria Fisa