Anna Sangra EdOArticle de Anna Sangrà, responsable de l'àrea de migracions Justícia i Pau Barcelona.

Nens que migren sols: els menors estrangers no acompanyats

Les pasteres no s’aturen ni amb l’arribada del fred; a les platges de Cadis, hi tornen a arribar embarcacions diàriament i la pressió migratòria a Ceuta i Melilla és molt elevada. Sense anar més lluny, el dia de Reis més de 300 persones van intentar saltar les tanques a Melilla.

L’any passat més de 27.000 persones van arribar a Espanya amb pasteres o saltant les tanques de Ceuta i Melilla, moltes més que en els anys anteriors. De fet aquesta és una xifra que recorda a la de fa una dècada, quan es parlava de la “crisis de los cayucos”. Les expertes ho constaten i afirmen que precisament la ruta migratòria entre el nord de l’Àfrica i el sud d’Espanya és la que ha crescut amb més força en els darrers mesos. Tot plegat reforça la idea que aquestes arribades no disminuiran per si soles.

Moltes de les persones que es juguen la vida en aquest trànsit són menors d’edat marroquins, algerians i subsaharians, als quals se’ls coneix amb el nom de menors estrangers no acompanyats (o MENA). Els MENA són joves que migren a Espanya amb l’objectiu de millorar les seves perspectives vitals, a través dels estudis i les oportunitats laborals que els ofereix Europa. El govern espanyol aproxima que actualment són uns 3.500 i a dia d’avui sabem que un terç d’aquests es troben a Catalunya. La seva entrada al territori espanyol es pot produir de diverses maneres: saltant les tanques per accedir a Ceuta i Melilla, per mar fins a Cadis, però també amagats als baixos de vehicles que creuen l’estret, aprofitant el pas de “los porteadores” a les ciutats autònomes...

La resposta a la situació, en la que es veu involucrat aquest col•lectiu d’extrema vulnerabilitat, no ha estat en absolut proporcionada. La realitat ha evidenciat una mala gestió de recursos per part de les institucions espanyoles al sud: centres d’acollida altament saturats, personal insuficient als centres, protocols feixucs que dificulten l’acollida durant els primers mesos... A més, quan un MENA passa a ésser tutelat per Espanya, la seva acollida esdevé responsabilitat de la comunitat autònoma corresponent. En el cas de Ceuta i Melilla, les ONG que treballen a aquestes ciutats frontereres admeten que el tracte que reben aquests menors no es correspon amb la seva situació de doble vulneració, com a menors i alhora estrangers, ja que principalment l’acollida es realitza en centres destinats a menors d’edat, sense l’especificitat de ser centres pensats per menors d’edat estrangers.

Per aterrar el tema dels MENA amb un testimoni, m’agradaria compartir la història d’en Soufian, un jove de 17 anys que va morir la setmana passada a Melilla, al centre d’acollida en el que residia. En Soufian provenia d’una família marroquina pobra, d’un entorn en el que el seu futur laboral o la possibilitat de tenir estudis superiors era molt limitada. Al novembre va intentar arribar a la península amagat als baixos d’un camió que creuava l’estret en ferri, però va caure, es va ferir greument i no van poder salvar-li un peu. Després de ser coneixedors de la mort d’en Soufian, els seus pares han demanat ésser rebuts pel responsable de benestar social de la ciutat autònoma de Melilla, Daniel Ventura. El Sr. Ventura no ha volgut reunir-se amb ells i ha arribat a afirmar que “para que vengan a llevarse un cadáver que hubieran venido antes”.

Tot plegat em porta a fer dues reflexions. En primer lloc, que mentre se segueixin mantenint les desigualtats a un costat i altre de les fronteres, les persones seguiran fugint. Perquè, al cap i a la fi, fugen de la pobresa, dels desequilibris que els països més rics s’encarreguen d’alimentar. En segon lloc, però no menys important, hem d’ésser conscients de quina és l’acollida i el tracte que estan rebent les persones migrades i refugiades que resideixen al nostre país. Per sobre de tot hem de fer valer el dret que tenim totes les persones de migrar per tenir una vida més digna, que ens permeti desenvolupar-nos com a persones.

Quan aquesta reflexió la traslladem a una persona que pren la determinació de migrar sola, encara essent menor d’edat, i estant disposada a córrer mil perills com en Soufian, crec que requereix que totes pensem com de greu ha de ser la seva situació per arriscar-se d’aquesta manera.

Anna Sangrà (@anna_sangra)

Si us interessa el tema dels Menors Estrangers no Acompanyats, us convido a assistir el proper dilluns 15 de gener a l’acte: Menors estrangers no acompanyats: drets doblement vulnerats, dintre del cicle dels Dilluns dels Drets Humans. Serà a les 19h a la seu de Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria 13, Barcelona)