Rafa Allepuz EdO

Article de Rafael Allepuz Capdevila, membre de Justícia i Pau Lleida.

Oxfam-Intermón, Càritas i Davos ens interpel·len

Aquesta darrera setmana ha estat molt interessant en notícies dins de l’àmbit econòmic i social. A la vegada que a la ciutat de Davos se celebrava el seu fòrum anual amb líders polítics i econòmics globals, Oxfam Intermón presentava el seu informe, també anual, titulat Premiar el treball, no la riquesa i Càritas de Barcelona presentava el seu titulat Vides precàries, amb el subtítol Quan la precarietat laboral ho envaeix tot.

No és gens casual que ambdós informes hagin destacat la situació en el món de treball com una situació d’alerta i d’extrema gravetat.

Referent al primer cas, llegeixo un escrit de Lara Contreras, responsable de continguts d’OI, en el que ens comenta que l’1% de la població mundial més rica captura pràcticament 4 de cada 5 euros dels diners que es generen, mentre que el 50% més pobre de la humanitat no ha millorat. En el cas d’Espanya el 40% de la nova riquesa queda en mans de l’1% i la meitat més pobra de la població només en rep un 7%. De tot plegat es desprèn que la recuperació econòmica de la qual presumeixen alguns ha afavorit quatre vegades més els rics que els pobres. No hi ha dubte que sense connivència entre els amos del capital i els governs, això no passaria. Els superrics s’enriqueixen a costa de precaritzar el mercat de treball.

Per la seva banda, i en sintonia amb l’anterior, Càritas de Barcelona destaca que a Catalunya el 12% dels treballadors cobren menys de 837 euros al mes, que és el llindar de la pobresa, amb la qual cosa el fet de treballar no garanteix no ser pobre. La crisi ha creat la nova realitat social, el precariat, un conjunt de persones treballadores, en molts casos pobres econòmicament, amb un suport polític, social, i en moltes ocasions familiar, insuficient o inexistent.

Mentrestant, a la ciutat de Davos els principals dirigents polítics i econòmics, any rere any, no fan més que realitzar declaracions orientades a posar de manifest les seves preocupacions per les desigualtats, tant entre països com dins dels mateixos. D’aquestes no sols no se’n deriven actuacions les frenar-les sinó que, com els fets demostren, se segueix amb la mateixa dinàmica d’enfortir les bases del model econòmic capitalista basat en l’acumulació de capital, mitjançant la deficient distribució dels recursos existents i la precarització de les condicions de treball. Els treballadors i les treballadores han vist reduir el seu poder adquisitiu mitjançant la devaluació dels salaris i flexibilitzar les seves condicions de treball, reduint el seu benestar econòmic, social i familiar.

És bo que organitzacions com IO i Càritas ens vagin recordant la situació en la que viuen la majoria de la població mundial i local, però de res no servirà si no ens interpel·len.

Sensibilització, conscienciació i actuació personal i ciutadana són les claus per aconseguir un panorama diferent. Sensibilització mitjançant la informació, cal estar alerta i pendents d’informacions veraces i rigoroses. Conscienciació mitjançant la reflexió, el debat i l’intercanvi d’opinions. Actuació mitjançant el compromís personal i social, cadascú sap on i de quina manera pot fer-ho.

Està en les nostres mans, només cal que ens ho creguem.


Rafael Allepuz
Justícia i Pau-Lleida