Anna Sangra EdOArticle d'Anna Sangrà, responsable de l'àrea de migracions Justícia i Pau Barcelona.

Cara i creu de la islamofòbia al carrer Japó

Al barri barceloní de la Prosperitat les veïnes no han trigat en inundar els carrers quan uns estranys han intentat acovardir a una de les seves entitats. Significativament, es tracta d’una entitat religiosa, una comunitat islàmica que volia reubicar el seu centre de culte.

Fa poc més d’un any, la comunitat islàmica de Nou Barris va començar les obres de la seva mesquita al carrer Japó. La comunitat és petita, humil, formada per persones treballadores que fins fa un parell de mesos dedicaven les seves hores lliures a navegar entre la burocràcia necessària per obrir el local i fer les trucades pertinents al cap de l’obra. Per a la comunitat, però, les obres han estat un mal menor.

Els estranys dels que parlava a l’inici són el grup d’ultradreta Democracia Nacional, que ha organitzat una sèrie d’accions per intimidar la comunitat: cassolades cada nit, obstruccions dels panys amb silicona i fins i tot embotits a l’entrada. Tot plegat per fer-los sentir com quelcom aliè al barri. Les entitats del barri, organitzades sobretot al voltant de la Xarxa 9Barris Acull i l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat, han donat suport des del primer moment a la comunitat musulmana.

Aquesta història per mi té una cara i una creu. La cara són les veïnes, entre les quals incloc la comunitat. La Prosperitat és un barri socialment molt ric i cohesionat, el qual ha ofert la millor de les respostes a aquesta crisi. Les entitats tot i ésser molt plurals, s’han presentat unides en la diversitat per la defensa de la pau i la convivència al barri: han organitzat manifestacions a favor del centre islàmic i han mediat en el conflicte. La comunitat islàmica, per la seva banda, ha mantingut en tot moment una política de “portes obertes”, resolent els dubtes dels veïns contraris a l’obertura, compartint els preceptes de pau de la seva fe i mostrant les instal·lacions a tothom que volgués apropar-se a l’oratori.

La creu és la intolerància encara present en part de la nostra societat cap a algunes creences religioses minoritàries: principalment cap a l’Islam. Sovint, el rebuig o l’odi cap a les persones amb tradicions religioses diferents es barreja amb una conducta intolerant o discriminatòria de tipus racista, xenofòba o gitanofòba. Molts cops, aquest rebuig és causat pel desconeixement de la diversitat religiosa del nostre país, i d’altres cops als prejudicis. No obstant, en el cas del carrer Japó no han estat les veïnes les qui han iniciat el conflicte sinó que el grup d’extrema dreta Democracia Nacional ha aparegut en escena per fer valer el seu ideari feixista, islamòfob i xenofòfob. Malauradament, en el procés ha aconseguit convèncer un grup de veïnes.

Del conflicte del carrer Japó n’extrec una conclusió: ens cal estar més ben preparats per fer front als atacs islamòfobs. Apuntava abans que la islamofòbia s’estén sobretot pel desconeixement i els prejudicis. Convido tothom doncs a apropar-vos a les jornades obertes dels centres islàmics de la vostra ciutat, a conèixer les vostres veïnes de fe musulmana i preguntar-los sobre allò que desconeixeu, a participar d’espais de trobada i diàleg interreligiós. D’una vegada per totes hem d’entendre que formem part d’una societat amb diversitat religiosa, en la qual la llibertat religiosa és un fet emparat per les lleis. Per tant, un atac a una comunitat islàmica és una acció contra la cohesió social i les llibertats de tot un país.

Acabo recollint unes paraules pronunciades pel president del Parlament, Roger Torrent, qui la setmana passada deia “els espais de diàleg són fonamentals per combatre la ignorància que alimenta la por”. Quedem-nos doncs amb l’exemple de les entitats de la Prosperitat.


Anna Sangrà