Miquel Angel Prieto EdOArtícle d'opinió escrit per Miquel Àngel Prieto, membre de Justícia i Pau Barcelona.

No és país per a joves

En el nostre entorn, les dades macroeconòmiques més recents presenten una situació de creixement i recuperació de la crisi. Però els menors de 30 anys tenen raons per preguntar-se per què no noten els efectes positius. A Espanya la taxa d’atur entre els 15 i els 24 anys és del 37,5% (la mitjana a la Unió Europea és de 16,6%), la de temporalitat laboral dels menors de 29 anys és del 57%, la taxa de pobresa relativa és del 30%, la renda mitja dels menors de 35 anys s’ha reduït un 25% entre 2008 i 2014 i la riquesa de les llars d’aquesta edat ha caigut un 93% durant aquest període.

Probablement, existeix un ampli consens que considera normal que el grup social dels joves s’esforci per assolir ingressos suficients per viure mentre les persones grans, ja jubilades, els tingui garantits, mitjançant la vinculació de les pensions a l’increment de l’Índex de Preus al Consum (IPC). 

D’altra banda, molts argumenten que la solidaritat intra-familiar constitueix un sistema de protecció social més eficaç que la intervenció pública. No hi ha dades sobre la part de les pensions que es va destinar a cobrir les despeses bàsiques de fills i filles afectades per la crisi, però probablement va ser significativa. També suposa una autèntica transferència de recursos els temps i l’atenció que dediquen les persones grans a la cura de les netes i nets.

Però aquest mecanisme de protecció social no és universal ni obligatori. L’absència de polítiques públiques de suport a les famílies o a la infància i deixar els joves sols davant d’un mercat d’ocupació i habitatge cada cop més desequilibrat té impactes socials evidents.

Catalunya té una de les taxes de fecunditat més baixes d’Europa i cada any augmenta l’edat en el que les dones tenen el seu primer fill (la mitjana actual és de 32 anys). L’emigració ha tornat a ser una sortida per a moltes persones joves. La desigualtat generacional sembla que ha arribat per quedar-se i agreujarà altres formes de desigualtat ja existents.

Al Regne Unit, ja s’ha proposat una ajuda universal per les persones que compleixin 25 anys. L’han nomenat “herència ciutadana” i té la finalitat d’afavorir la cohesió social.

La globalització i els canvis tecnològics estan alterant ràpidament l’economia i la distribució dels beneficis. L’Estat ha de protegir les persones grans davant les incerteses, però fer-ho deixant un part important de les persones joves en el bàndol de les “perdedores” en qüestionaria la legitimitat.


Miquel Àngel Prieto Vaz