Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau (28/06/2010)

El brutal pla de reducció del dèficit públic que acaba d’aprovar el govern Zapatero mereix un judici molt negatiu.

Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau / 28/06/2010

El brutal pla de reducció del dèficit públic (15.000 milions de retallada addicional fins a 2011) que acaba d’aprovar el govern Zapatero mereix un judici molt negatiu.

Probablement resulta necessari reduir dràsticament i de forma ràpida el dèficit públic espanyol, que s’havia enfilat excessivament. El Govern ha hagut de cedir a les fortes pressions internacionals, a fi d’evitar mals majors sobre l’economia espanyola i sobre l’euro. El cas de Grècia és un seriós avís.

Ara be, la decisió mostra que la política seguida en els últims anys d’incrementar la despesa pública era, com a mínim, imprudent (els ajuts lineals de 400 € de descompte d’IRPF, el xec nadó, el pla d’inversió local, els ajuts a determinats sectors econòmics...).

Molts d’aquests ajuts ja eren èticament molt discutibles, perquè premiaven tothom sense distingir nivell de renda, mentre que nombrosos col·lectius seguien amb ingressos molt precaris. Però ara s’ha demostrat que, a més, generaven un dèficit tan perillós que ha obligat després a una retallada duríssima, que posa en perill la recuperació econòmica i que perjudica als col·lectius més desafavorits.

El pla ve a ser, doncs, una immensa rectificació d’aquella política i, per tant, genera una gran ombra de desconfiança sobre la solvència política del Govern.

Però el pitjor d’aquest pla és que elegeix erròniament les partides comptables. D’una banda, pretén actuar prioritàriament sobre la despesa, i no sobre els ingressos. Més enllà de pujar l’IVA (que també afecta a tothom per igual) no hi ha cap mesura sobre el frau fiscal, no es crea o s’incrementa cap tipus sobre operacions especulatives ni sobre les rendes més altes o les grans fortunes (ara es demostra el greu error de suprimir l’Impost de Patrimoni).

Però el pitjor de tot és que s’equivoca greument al triar les despeses a retallar, castigant especialment els més febles, com ara els pensionistes o la cooperació al desenvolupament, quan hi ha moltes altres partides que es podrien retallar amb un efecte similar. Per exemple, la despesa militar. Ara seria el moment perfecte per retallar una despesa enorme, inútil i perillosa.

Tal i com ens informa puntualment el Centre Delàs de Justícia i Pau, el pressupost espanyol per a totes les despeses militars del 2010 són més de 18.000 milions d'euros.

Per començar, només caldria anular el recent concurs de Defensa per adquirir 300 blindats per import de 1.300 milions d'euros!! (la quarta part de tota la reducció de despesa prevista per al 2010) o els 961 milions en préstecs a industries d'armament (un tipus de préstecs que no se solen retornar) o retirar o reduir les tropes d'Afganistán, una caríssima intervenció militar no ajustada al dret internacional.

En no fer res d'això (que se sàpiga), resulta senzillament indignant que el pla congeli pensions o que inclogui una retallada de fins a 600 milions d'euros en la cooperació al desenvolupament espanyola amb els països pobres, traint així el seu compromís d'arribar al 0,7% del PIB en el 2012.

(Article publicat al setmanari Catalunya Cristiana el 3 de juny de 2010)