Pere Ortega, vocal de la Junta de Justícia i Pau (08/06/2010)
Israel es presenta com un país agredit. I certament ho ha estat, però no es diu mai que de víctimes han passat a agressors i botxins dels palestins d’avui.
Pere Ortega, vocal de la Junta de Justícia i Pau / 08/06/2010

L’estat d’Israel ha tingut l’habilitat d’anar falsejant la història de la construcció del seu estat. Així s’ha anant construint en l’imaginari col·lectiu un discurs en el qual han prevalgut les mentides o les mitges veritats, per tal de crear una corrent d’opinió favorable a les polítiques que aplica l’estat d’Israel. Per exemple, pocs saben que Israel es va fundar el 1948 després d’expulsar del seu territori 800.000 palestins, una neteja ètnica que es va saldar amb alguns milers de morts. D’aquests fets neixen els camps de refugiats palestins. Per exemple, la Gaza actual neix com un campament de refugiats, igual que els camps on avui malviuen cinc milions de refugiats en els països de Síria, Jordània, Egipte i Líban.

Una segona qüestió important és sobre l’herència semita dels jueus. Els jueus que viuen avui a Israel són, en la seva immensa majoria, fills de la diàspora i arribats des de tots els racons del planeta. Per tant, europeus, americans, africans i també alguns asiàtics. És a dir, atribuir-los arrels semítiques és un tant arriscat, lingüístiques sí, però racials de cap manera. En canvi, els palestins d’avui, a més d’ésser de llengua semítica, són descendents directes dels semites que no van marxar en la diàspora començada fa 2500 anys, i mai s’han bellugat de les terres de Palestina, i l’únic que van sofrir és la colonització àrab.

Israel es presenta com un país agredit. I certament ho ha estat, però no es diu mai que de víctimes han passat a agressors i botxins dels palestins d’avui. Així, Israel ha continuat la persecució dels palestins a Cisjordània, practicant el colonialisme, ocupant territoris militarment on ha situat 300.000 colons, enderrocant cases i expulsant els seus habitants, expulsions que avui continuen a Jerusalem de l’est. També s’ha apropiat de les aigües subterrànies de Cisjordània; o esquartera el territori mitjançant un mur per protegir les seves colònies, impedint la comunicació entre les comunitats palestines, introduint molts controls militars que impedeixen la llibertat de moviments, el comerç i el treball dels palestins; a la franja de Gaza, on viuen un milió i mig de persones, manté un setge il·legal per terra, mar i aire, contrari al dret internacional, on s’impedeix l’entrada de menjar, medicaments i qualsevol tipus de productes.

Moltes d’aquestes qüestions són suficients per afirmar que a Israel existeix una segregació dels palestins; que Israel actua amb impunitat sense que la comunitat internacional faci res per evitar-ho; ara ha atacat en aigües internacionals vaixells d’altres nacionalitats que porten ajut humanitari a Palestina i ha matat amb tota impunitat deu ciutadans europeus. Mentre Europa i la comunitat internacional calla i el seu silenci és còmplice del colonialisme i dels crims contra l’humanitat que Israel comet a Palestina.

El poble jueu ha estat perseguit per raons religioses i ètniques, sotmès a l’extermini pel feixisme, i avui, paradoxalment, practica l’exclusió, la neteja ètnica dels palestins. De víctimes han passat a botxins. Trista paradoxa històrica.