Xavier Merino, membre de JP Girona (03/05/2010)
Des de fa una colla de setmanes ens veiem bombardejats constantment per notícies i comentaris sobre la pederàstia en el camp eclesiàstic.
Xavier Merino, membre de JP Girona / 03/05/2010

Des de fa una colla de setmanes ens veiem bombardejats constantment per notícies i comentaris sobre la pederàstia en el camp eclesiàstic. També hem vist com, sovint, se l’ha relacionada amb el celibat obligatori dels capellans, frares i monjos. Vaig anar a una escola laica, però quan érem adolescents, amics que anaven o havien anat a escoles religioses comentaven que era freqüent entre els religiosos aquesta desviació sexual. Els alumnes més tímids o més porucs, amb menys personalitat, n’eren les víctimes habituals.

Tot aquest tema m’ha provocat diversos interrogants:

- hi ha més pederastes entre els capellans i frares, que entre la població laica? Veiem sovint com pares, avis o parelles circumstancials d’una dona abusen dels fills, filles, néts i nétes. No he sabut veure que ningú parles d’aquests percentatges i això em crea aquest dubte.

- aquests capellans i frares abusadors, si no es veiessin obligats al celibat, deixarien de ser pederastes? Si entre la població no ordenada també hi ha molts casos de pederàstia, no és més fàcil que aquesta desviació derivi d’algun problema psicològic dels pederastes, aliè al celibat?

- un amic prevere a qui comentava que els pederastes són malalts mentals, em deia que no, que de cap manera, que el que són és uns pervertits. Aquesta perversió, no és conseqüència de problemes mentals o psicològics?

- un cardenal, va atribuir els fets a l’homosexualitat dels pederastes, tot i que va haver de rectificar a corre cuita. L’únic pederasta que sóc conscient d’haver conegut, no tenia res d’homosexual, sinó que era casat i freqüentava molt sovint, com a client, les cases de prostitució.

La pederàstica ha fet que el tema del celibat obligatori reaparegués amb molta força. Vaig trobar molt interessant de llegir la crònica de la darrera reunió del Fòrum de capellans Ondara, del bisbat de Solsona quan diu:

“I, encara que no hi hagi relació –o sí- amb el problema del celibat obligatori i la pederàstia, aquesta legislació que no ve de Jesús (i Sant Pau es reafirma que no s’ha pas d’obligar mai) segur que ha portat coses prou greus perquè sigui derogada ja (no dintre de 50 anys). S’han perdut molts capellans bons, preparats i molt pastorals i en canvi, potser s’han acceptat candidats mediocres que diuen que ja es veuen amb cor d’observar aquesta llei, que essent obligatòria sembla inhumana. I molts joves han fugit no sols d’anar al ministeri sinó fins i tot de la mateixa església institució.”

I tot seguit reprodueixen la cita de Pau: 1 Cor 7, 1-10  1 Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals. 2 Però, per a evitar comportaments immorals, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: 3 que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. 4 No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. 5 No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials, no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini.

És un tema que ens hauria de provocar reflexions i interrogants. Com a membre de l’Església Catòlica em preocupa profundament i crec fermament que els eclesiàstics que han comès abusos sexuals sobre infants i adolescents, han de ser jutjats d’acord amb la legislació civil de cada país i que l’Església institució ha de deixar d’amagar aquest i altres problemes greus ben presents a la vida eclesiàstica. I també m’agradaria que es derogués la llei del celibat obligatori.

I, sobretot, com proclama l’Evangeli d’ahir diumenge, hem d’estimar-nos els uns als altres tal com Jesús ens estimà.