Ignasi Dies, col·laborador de Justícia i Pau (07/04/2010)
Potser per a moltes persones els dogmes i els intermediaris –les religions– ja no són l’indret on viure l’espiritualitat.
Ignasi Dies, col·laborador de Justícia i Pau / 07/04/2010

Dos esdeveniments aparentment inconnexos han tingut lloc aquest darrer hivern a la ciutat de Barcelona. Al març es va celebrar a la llibreria Claret el Simposi Religions i Espiritualitat, organitzat per la Fundació Claret; i al gener es va convocar el Fòrum català de Teologia i Alliberament, en el marc del II Fòrum Social Català, iniciativa per la qual, recordem, Justícia i Pau va treballar des del primer moment. L’agenda d’aquests dos esdeveniments va comptar amb dos actes gens habituals. D’una banda, al Simposi va tenir lloc una taula rodona amb el títol “¿Anem cap a una espiritualitat sense religió?”; de l’altra, en el Fòrum es va realitzar un taller sota el títol “Experiència d’un espai per a joves on iniciar-se en la meditació i poder compartir el sentit del Transcendent, amb o sense religió”.

A casa nostra la crisi que pateix des de fa anys l’Església catòlica ha deixat una bona saó perquè un gra de mostassa germini. Mentre uns encara s’estan preguntant pel que està passant, d’altres ja comencen a donar testimoni de la seva experiència. Potser per a moltes persones els dogmes i els intermediaris –les religions– ja no són l’indret on viure l’espiritualitat. El Temple s’ha convertit per a molts en la presó per llur experiència del Transcendent, i n’han de sortir per continuar caminant. Caldrà veure si la llavor va creixent i “arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra”.

Més important, però, que el fet de saber cap a on pot dur aquest nou camí, és constatar que cada vegada hi ha més persones que fan un exercici de llibertat davant la certesa que “el dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte”.