Miquel Angel Prieto EdOArticle d'opinió de Miquel Àngel Prieto, membre de Justícia i Pau Barcelona.

Tradicions contractuals

Ens ha tocat viure canvis socials, culturals, econòmics, polítics i tecnològics que s’estenen per tot el món a una velocitat inusitada i que afecten esferes diverses de les nostres vides. Algunes veus parlen de canvi d’època. Paral·lelament, el discurs sobre la innovació ha esdevingut hegemònic en molts àmbits professionals i socials. Ja no es tracta només de comprar el darrer model de cotxe o de mòbil, sinó també d’adoptar una actitud oberta al canvi constant, es predica la idoneïtat d’aprofitar les oportunitats i assumir les incerteses i pèrdues.

Contrastant amb aquestes expectatives socials, en el període de finals de desembre i fins al 6 de gener predominen en el nostre entorn, símbols i comportaments arrelats en la tradició. Si perduren, segurament és perquè ofereixen quelcom valuós. Vull aturar-me sobre tres experiències que al meu parer tenen un potencial quasi contracultural: l’experiència del temps, l’eixamplament de relacions i l’elaboració dels bons propòsits per al nou any.

Durant aquest dies, a banda de dedicar més hores a les compres, molts sentim i gaudim del temps disponible d’una manera especial: allarguem les sobretaules, passem més estona jugant amb els infants o visitant als éssers estimats, decorem la llar...

La tradició cristiana, ja va marcar la singularitat d’aquest període mitjançant tres temps litúrgics diferents: l’Advent, el Nadal i l’Epifania. Els filòsofs grecs de l’antiguitat també poden il·luminar aquesta experiència. Ells distingien tres déus del temps: Kronos (déu que representa el present, el temps seqüencial, el que mesurem amb el rellotge), Aion (déu a la vegada del passat i del futur, alliberat de la tirania del present és un temps de plenitud) i Kairós (déu que representa el moment adequat, oportú, associat a la celebració i a la festa). Al meu parer, el període de Nadal a Reis, és per a molts una saludable combinació d’Aion i Kairós, que allunyen durant uns dies les exigències de Kronos.

Els nostres ecosistemes i pautes de relacions interpersonals també s’alteren durant aquest període. Aquella trucada a la tieta llunyana o el missatge des del mòbil al cosí o a l’amic, que fa que temps que no veiem, són signes d’una sociabilitat eixamplada. Durant aquestes dates, tractem de reunir-nos més temps amb els éssers estimats, recordar els que ens han deixat i enviar missatges d’afecte a les persones que no veiem habitualment. Els regals són també símbols de la voluntat de connectar amb les persones properes, de fer-les gaudir i sentir-ne la satisfacció de provocar emocions. D’aquesta manera, reconeixem i alimentem positivament la nostra naturalesa relacional. L’empatia i la generositat no són habituals en el la nostra quotidianitat. Sembla que aquest període interromp les lògiques egoistes i individualistes predominants.

Finalment, alguns comencem l’any amb una llista de propòsits per a l’any vinent. Potser aquesta no és una pràctica tan tradicional o arrelada com les dues anteriors, però m’animo a reivindicar-la. Habitem un món que ens bombardeja amb estímuls informatius i d’entreteniment, ens exigeix respostes immediates, i pressiona perquè adoptem patrons de comportaments proposats per d’altres, sense entendre’n o compartir-ne els criteris. Ningú no ens demana que parem una estona per fer balanç del viscut, pensar la nostra realitat i elaborar propòsits per al nou any. Però fer-ho de manera conscient i revisar, de tant en tant, el camí que ens hem traçat pot ajudar a deixar de viure amb el pilot automàtic. Les dates de finals de desembre fins al 6 de gener, desperten molts sentiments. Són també un moment adequat per buscar el sentit i proposar-nos d’avançar.