Elena Romagosa, membre de La Bretxa (05/02/2010)
Fa quatre dies, al cor d'Àfrica vam assistir a un intent de cop d'Estat televisat, o almenys això ens han volgut fer creure.
Elena Romagosa, membre de La Bretxa / 05/02/2010

Bujumbura, Burundi – 2 de febrer de 2010

Fa quatre dies, al cor d'Àfrica vam assistir a un intent de cop d'Estat televisat, o almenys això ens han volgut fer creure. A quatre mesos d'unes eleccions que es desitgen transparents i democràtiques, sembla que el govern de Burundi comença a fer una política de distracció ben preocupant.

El passat divendres 29 de gener, cap a les sis de la tarda, hora en que comença a caure el sol en aquest petit país africà, les forces de defensa nacionals van detenir 13 militars de l'exèrcit burundès a la platja del llac Tanganika, a Bujumbura la capital de Burundi. Segons les mateixes fonts policials, els militars es disposaven a fer un cop d'Estat i ja feia dies que els estaven vigilant. Segons diuen van esperar el moment més adient per efectuar la detenció, que a més va ser filmada per la Radio Televisió Nacional Burundesa, i emesa poc després per tot el país.

Com és habitual, les informacions ens arribaven en compta gotes, poc clares i amb força contradiccions. Era divendres nit, dia en què la vida nocturna de la capital viu el seu punt àlgid setmanal, i cap a les 22 h ens diuen que molts bars i restaurants han tancat, alguns per petició in situ de l'exèrcit. La confusió i la desconeixença de la gravetat de la situació et condueixen evidentment a la precaució i girem cua cap a casa on comença la recerca d'informacions esclaridores.

Quatre dies després dels fets, el govern encara no ha emès cap comunicat oficial sobre les detencions, l'únic representant governamental que ha parlat és el Ministre de Defensa, desaprovant la versió d'intent de cop d'Estat i afirmant que els militars preparaven una desobediència als seus superiors, però en cap cas es tractava d'un atac al president de la república. Aquesta desobediència s'emmarcaria dins les que en els últims mesos estan protagonitzant alguns sectors de la Policia i de l'Exèrcit burundès. És conegut que dins aquests cossos de defensa (18.000 policies i 28.000 militars, i que es composen a parts iguals per les dues ètnies majoritàries, hutus i tutsis) existeix un fort descontent i unes creixents reclamacions per les condicions laborals que tenen.

A mida que arribaven les informacions, les veus que acusaven al partit del govern, el CNDD-FDD (Consell Nacional per a la Defensa de Democràcia – Força per a la Defensa de la Democràcia) d'un muntatge per crear la sensació d'inseguretat i evitar les properes eleccions, agafaven cada cop més força. L'oposició afirma que a ningú se li acudiria planejar un cop d'estat a plena llum en un dels llocs més populars i transitats de la capital, i encara menys just davant d'un conegut bar que casualment és el preferit del Director Nacional de la Informació. A més testimonis que van presenciar tota l'escena afirmen que el càmera que va filmar tota la “posada en escena” va arribar força temps abans que els policies.

El CNDD-FDD va accedir al poder al 2005 en les primeres eleccions democràtiques després d'una guerra civil de més de 13 anys. Significava una oportunitat legítima per aquest grup que va dirigir la rebel·lió armada hutu. En aquests cinc anys de legislatura, sembla que no és el primer cop que el govern opta pel teatre, ja que al 2006 va arrestar l'antic president i vice-president acusant-los de estar preparant un cop d'Estat, encara que amb el temps no s'ha pogut demostrar clarament aquestes acusacions i la població ha acceptat aquest fet com un simple muntatge per justificar repressions i retallades de llibertats polítiques. A més, fa poc més d'un mes, el president de la República va demanar públicament que el representant de les Nacions Unides a Burundi abandonés el seu càrrec, que desenvolupava des de feia més de tres anys. La versió oficial per fer aquesta controvertida i polèmica demanda, era que Burundi ja gaudia d'una pau establerta i que per tant les Nacions Unides havien de canviar l'objectiu de la seva presència al país, cosa que significava canviar també el màxim responsable del BINUB (Oficina Integrada de les NNUU a Burundi). Però en canvi, el que tothom dóna per fet és que aquesta petició responia al desig de que les eleccions que arribaran en quatre mesos es celebrin sense persones que coneixen bé l'escena política i que puguin fàcilment denunciar una manca de transparència.

Burundi, situat al cor d'Àfrica, amb un territori un pèl més petit que Catalunya, renovarà entre el maig i el setembre propers, tots els òrgans de poder administratiu, amb especial atenció a les eleccions presidencials, el 28 de juny. Fa pocs dies es va legalitzar la creació del darrer partit polític, ja en són 44, en un país amb una població creixent de quasi bé 9 milions d'habitants. Caldrà seguir atents a veure si enlloc d'una campanya electoral assistirem a un festival de teatre...