Pere Ortega, coordinador del Centre Delàs de Justícia i Pau (01/02/2010)
És molt important la “qualitat” de la democràcia d’un estat per saber si els seus ciutadans gaudeixen de plenes llibertats i drets.
Pere Ortega, coordinador del Centre Delàs de Justícia i Pau / 01/02/2010

Simplificant. Considerem estats democràtics aquells en els quals hi ha llibertat d’associació, eleccions lliures i separació de poders entre el legislatiu, executiu i judicial. Són aquests, elements suficients per assegurar que un estat és democràtic? Segons el meu parer, no, no són suficients. Calen algunes coses més, doncs també és molt important la “qualitat” de la democràcia d’un estat per saber si els seus ciutadans gaudeixen de plenes llibertats i drets, o si aquest mateix estat impedeix les llibertats i drets d’altres països i pobles; o el nivell de “participació” dels ciutadans en les decisions de l’estat; o “l’aprofundiment” de la democràcia, és a dir, que els drets dels ciutadans s’estiguin ampliant.

Per exemple, la “qualitat” democràtica d’Alemanya l’any 1933 no era especialment cap bon exemple si va permetre que un antidemocràtic com Hitler accedís al poder. Tampoc Estats Units és un bon exemple de “qualitat” democràtica, doncs mentre dóna drets als seus ciutadans, ha privat de drets en el passat a molt països i pobles, fent caure democràcies, donant suport a dictadures, ocupant militarment països o imposant guerres arbitràries a tercers.

El mateix passa a l’estat d’Israel. Al meu entendre, Israel avui, malgrat que hi ha eleccions lliures, no és un estat democràtic. Sinó observem algunes qüestions. L’estat d’Israel va ser fundat el 1948 després d’expulsar del seu territori 800.000 palestins, una neteja ètnica que es va saldar amb alguns milers de morts. Després del seu naixement, el govern ha continuat la persecució dels palestins dins d’Israel, apropiant-se de territoris no assignats per les Nacions Unides el 1948, enderrocant cases i expulsant els seus habitants palestins (expulsions que avui continuen a l’est de Jerusalem); no ha atorgat els mateixos drets als palestins que viuen a Israel que als ciutadans jueus.

Per exemple, les dificultats de mobilitat pel territori, l’accés a la funció pública, o a l’exèrcit dels ciutadans palestins; a més, practica el colonialisme ocupant territoris militarment a Cisjordània on ha situat 300.000 colons, s’ha apropiat de les aigües subterrànies de Cisjordània, també dels Alts de Golan de Síria, on neixen les aigües que abasteixen el riu Jordan; esquartera el territori de Cisjordània mitjançant un mur impedint la comunicació entre els seus habitants i algunes comunitats palestines queden aïllades en forma de guetos mitjançant controls que impedeixen la llibertat de moviments i el seu comerç i treball; a la franja de Gaza, on viuen un milió i mig de persones, un territori rodejat militarment, tancat per terra, mar i aire, on s’impedeix l’entrada de menjar, medicaments i qualsevol tipus de productes; i ara, a més, s’està construint un nou mur a la frontera amb Egipte per acabar d’ofegar i aïllar Gaza.

I en el terreny del dret internacional, no accepta i incompleix les resolucions de Nacions Unides; no ha signat diversos protocols internacionals sobre els drets humans; i no ha signat el Tractat de Proliferació Nuclear per poder fabricar bombes atòmiques amb el perill que suposen per un holocaust nuclear.

Moltes d’aquestes qüestions són suficients per afirmar que a Israel existeix un apartheid entre jueus i palestins, i per tant, per posar en entredit la democràcia d’Israel, i afirmar que, des del punt de vista de les democràcies lliberals, Israel no és un estat democràtic.