Josep Mª Fisa, delegat episcopal de JP (25/01/2010)
Haití, amb la seva gent, ha quedat devastat pel terratrèmol, però la seva pobresa no és d'ara.
Josep Mª Fisa, delegat episcopal de JP / 25/01/2010

Una contradicció, evidentment. La meitat del sucre produít al planeta prové de la canya, aquesta planta domesticada que es trobava en els boscos tropicals orientals i que va passar a Amèrica, després del descobriment. Un motiu més, com el conreu del cotó, per anar a cercar mà d'obra esclava als poblats de l'Àfrica. I vet aquí, que, avui, a Haití el gran monocultiu és la canya de sucre que ha acabat de devastar els boscos i ha exterminat els cultius d'arròs, que era i és, l'element bàsic de l'alimentació del poble.
 
Al Suplement del Quadern nº163 de Cristianisme i Justícia, del setembre proppassat, es deia:  "A la dècada dels seixanta, Haití era capaç de produir pràcticament tot l'arròs que es consumia al país...Després, amb el patrocini dels organismes internacionals, es va anar reduínt el culltiu de l'arròs i es va afavorir  la canya de sucre destinada a l'exportació. En el període 1997-2002, Haití va importar dels Estats Units 1'3 milions de tones d'arròs. El 2008, els haitians es van revoltar després de la pujada del preu dels aliments, que la majoria ja no podien comprar."
 
Haití, amb la seva gent, ha quedat devastat pel terratrèmol, però la seva pobresa no és d'ara. El seu empobriment i expoli ve de segles, i els darrers decennis en són la culminació. A l'esclavatge de la colonització s'ha afegit l'esclavatge de polítiques agràries que fomenten una agricultura que menysprea, margina i fa depenent la petita agricultura i fa impossible la producció a nivell familiar. No hi cap una agricultura de subsistència. Els agrocombustibles marquen el camí de la producció i l'economia, en contra de la pròpia població.
 
També en feia esment Benet XVI en el seu missatge de l' 1 de gener, Jornada de la Pau. Deia en el seu escrit, "Si vols promoure la pau, protegeix la creació". En el nº 10 : "En definitiva, cal superar la lògica del mer consum per a promoure formes de producció agrícola i industrial que respectin l’ordre de la creació i satisfacin les necessitats primeres de tots".
 
El cataclisme de les plaques tectòniques s'ha afegit a la destrucció del medi natural d'una illa paradisíaca i a la destrucció del teixit social productiu basat en l'agricultura. Ara només pot sobreviure amb l'ajut exterior. Els recursos alimentaris han de venir majoritàriament (80%) de fora del país. El càstig de la cobdícia humana dels rics és indescriptible i insaciable, quan es tracta dels pobres.