Jordi Cots, secretari de la Comissió de la Infància de JP (11/01/2010)
El 2009 se celebrà el vintè aniversari de la Convenció sobre els drets dels infants.
Jordi Cots, secretari de la Comissió de la Infància de JP / 11/01/2010

En un anterior espai d’opinió ens preguntàvem: “Per què, ara, una Crida mundial a favor de la infància?” Ens referíem a la que, de cara al 2009, any del vintè aniversari de la Convenció sobre els drets de l’infant, havia llençat el Bureau International Catholique de l’Enfance, el BICE, amb el propòsit de promoure una nova mobilització entorn d’aquests text bàsic de la infància. I és que la Convenció sempre ha tingut necessitat d’impulsos per a la seva aplicació efectiva. Ara és l’hora de fer balanç del que ha estat aquesta commemoració.

La Comissió de la Infància de Justícia i Pau, com a membre del BICE, es va comprometre a divulgar aquesta Crida entre nosaltres. I, efectivament, la Crida va tenir un ampli ressò, amb moltes adhesions tant d’entitats com de persones a títol individual. A més, s’han dut a terme molts actes,  jornades, seminaris,  amb un propòsit divulgatiu o d’estudi, a fi de sensibilitzar col.lectius professionals i fer patent allò que pot impedir la franca satisfacció dels drets de l’infant. Han estat esdeveniments celebrats a Barcelona o altres ciutats catalanes. N’hem comptabilitzat una vintena. La Comissió de la Infància ha impulsat més d’una d’aquestes iniciatives. El balanç, doncs, és positiu.

El perill, però, és que tot això s’esbravi, que es perdi. Les conclusions que es poden treure de tots aquests actes són molt apreciables. I ara s’haurien de convertir en propostes viables que informin polítiques d’infància. Per aquest motiu, la Comissió de la Infància intenta, ara, recollir totes aquestes conclusions i reunir-les en un text únic per ser presentat a la instància que tingui autoritat per assumir-les i dur-les a la pràctica.

El BICE, com ja varem explicar, proclamà solemnement la seva Crida a Ginebra el 4 de juny proppassat a Ginebra, i el 21 d’aquest mes de gener la presentarà, amb els milers de firmes de tot arreu que ha recollit, davant del Comitè dels Drets de l’Infant, amb seu a Ginebra. El Comitè, com se sap, és l’organisme, creat per la mateixa Convenció, encarregat de vetllar pel seu compliment. Entre altres funcions, té la missió d’emetre el que anomena Observacions Generals, documents dirigits a tots els països que han ratificat la Convenció,  per a una millor interpretació dels seus articles i principis. La decisió del BICE, doncs,  és encertada. Per la nostra banda, creiem que seria el Parlament el destinatari de tota la riquesa que ha generat la commemoració del vintè aniversari de la Convenció.

La Comissió de la Infància ha participat directament en les presentacions que es varen fer a la Facultat de Formació de Mestres i del Departament de Treball Social de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona; contribuí a planificar la jornada que va tenir lloc al Centre d’Estudis de la Conselleria de Justícia, pensada especialment per a operadors jurídics i coordinà el Seminari organitzat per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.

Però, d’entre totes les iniciatives en les quals ha col·laborat, vol destacar la reflexió que, amb el lema de “Les necessitats no materials de l’infant com a fonament de la seva protecció”, va suscitar conjuntament amb la Fundació Pere Tarrés. En efecte, sempre hem cregut, amb el BICE, que l’arrel de la majoria dels problemes  de la infància es troba més enllà de les seves necessitats materials. Per això ens reunírem un grup de deu professionals, primer a la seu de la Fundació Pere Tarrés i després a Montserrat, ja un dels seus monjos també hi va intervenir, i hem redactat un text que, en forma de manifest, procura definir què s’entén per necessitats no materials i què s’entén per drets espirituals, que en són el seu suport. Hem recuperat un vell programa del BICE dels anys vuitanta titulat “L’infant i el buit espiritual”, que ens semblava ben vigent i l’hem projectat sobre la Convenció, ja que aquesta, en quatre dels seus articles, parla del desenvolupament “físic, mental, espiritual, moral i social” de l’infant. A partir d’aquí, ens demanem per què cal potenciar aquests drets, qui ho ha de fer, i com s’ha de fer. Considerem que les necessitats materials s’han de tenir presents fins i tot en els moments crítics, que donen sentit a la tasca dels educadors i que fins i tot justifica la necessària inversió de recursos en infància.

Oportunament donarem a conèixer aquest manifest, que ha de formar del conjunt de conclusions que s’han de conservar d’aquesta commemoració.