Article d'opinió de Rafael Allepuz, membre de Justícia i Pau Lleida.

 

En defensa dels drets laborals i socials de les persones treballadores temporeres

En la passada campanya de temporers, persones treballadores que acudeixen a les províncies on es desenvolupa la campanya de recol·lecció en el sector agrícola, com és el cas de Lleida, Càritas Espanyola va realitzar una recerca en 30 províncies que posen de manifest l’existència de múltiples vulneracions de drets laborals i d’explotacions en els sectors agrícola, l’hostaleria i les ocupacions de la llar.

 

Referent al primer, l’informe confirma allò que ja es coneixia mitjançant el treball diari d’atenció a aquestes persones. D’aquesta manera es desvetllen les condicions de treball d’una bona part de persones treballadores (no totes, per descomptat!) que ho fan en un dels motors econòmics de la província de Lleida, circumstància que posa de manifest un dels factors sobre els quals s’assenta el creixement econòmic lleidatà.

La recerca es va centrar en avaluar les vulneracions dels drets de les persones treballadores en aspectes concrets com són les condicions econòmiques, el temps de descans, el tracte laboral i les possibles violacions de tipus penal.

En cas del sector agrícola, de les persones entrevistades un 25,8% eren estrangeres de països extracomunitaris i sense permís de treball i un 56% ho eren del mateix origen però amb permís de treball, la qual cosa reflecteix un nínxol d’ocupació per les persones extracomunitàries. Durant la campanya més del 75% manifestaven realitzar més de 40 hores a la setmana, sent un 32% els que declaren fer-ne més de 50 hores (un 10,6% més de 60 hores), sent la mitjana de 48 hores.

En quant a les remuneracions, prop del 50% manifestava cobrar tot o part del seu salari en negre, un 46% cobrava menys del salari que li corresponia legalment i un 22,5% realitzava hores extraordinàries sense retribució.

En quant a la vulneració de drets relacionats amb el codi penal un 22,5% declarava que rebia un tracte humiliant, un 12,9% amenaces, a un 11,9% li retenien la documentació i un 3% rebia violència física.

En resum, l’informe destaca que l’indicador de vulneració econòmica és el més elevat, seguit de la vulneració del descans. En conjunt s’afirma que el nivell de vulneració en general és greu perquè un 48,7% dels casos manifestava haver rebut més d’un tipus de vulneració simultàniament. Per aquest motiu, l’informe denuncia que s’ha normalitzat la vulneració dels drets laborals en determinats sectors, com és l’agrícola, que els processos de mediació i intermediació que acompanya l’entitat no evita les vulneracions i que la situació de legalitat no impedeix les vulneracions però que la situació administrativa irregular és un factor de major vulnerabilitat.

Aprofito l’inici de les campanyes d’enguany per fer una crida a la conscienciació d’aquesta situació i a una major sensibilització dels agents que hi intervenen. Si bé es tracta d’una minoria, el sol fet que aquestes vulneracions existeixin en ple segle XXI és ja una alarma. El propi sector s’hauria de preocupar de corregir aquestes pràctiques, a més de la resta d’agents econòmics i socials del territori.

L’informe finalitza fent una crida a la necessitat de desenvolupar estratègies de sensibilització i de defensa del treball decent, tal i com pregona la OIT i altres estaments públics i privats, entre altres la nostra església (Iglesia por el Trabajo Decente, de la que formem part Justícia i Pau i Càritas diocesana).

En el cas de Lleida, comptem amb l’acció d’entitats i plataformes que de forma activa treballen per la defensa dels drets laborals i socials de les persones temporeres, com és el cas de Fruita amb Justícia Social. El treball en xarxa és necessari i és la via més efectiva per aconseguir objectius que requereixen de grans i petites transformacions econòmiques i socials.

Rafael Allepuz