Eduard Ibanez EdOArticle d'opinió de l'Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau Barcelona.

 

Una mala opció: armar els agents rurals

El Govern de la Generalitat, a través del Departament d’Agricultura (Teresa Jordà, ERC) s’ha proposat armar al Cos d’Agents Rurals de Catalunya.

Una vegada s’aprovi el nou reglament d’armes del Cos, actualment en tramitació, tots els agents hauran de portar defenses personals al seu dia i dia i, sempre que els comandaments ho indiquin, també armes de foc.

Es tracta d’una mesura molt preocupant. El Cos d’Agents Rurals no pertany legalment a les Forces i Cossos de Seguretat. La seva missió, com la seva vocació professional, és preservar i garantir l’ús adequat dels espais naturals, no la de prevenir la delinqüència. Per això, una bona part dels membres del cos rebutgen una mesura que suposarà un canvi important de les condicions en què es desenvolupa la seva actuació. ¿Quin sentit té dotar-los indiscriminadament d’armes?

La política d’armar els agents es va decidir a conseqüència d’un trist succés. Fa uns dos anys, un caçador furtiu va disparar i va matar dos agents rurals a Aspa (Lleida). Arran de la tragèdia, es va traslladar una forta pressió sobre el Govern per reforçar la seguretat dels agents rurals. I així ha de ser. Però, ¿armar els agents és dotar-los de més seguretat? Tinc seriosos dubtes.

En realitat, segons el servei de riscos laborals, les actuacions en les quals els agents tenen un risc d’agressió representen una part molt petita del total (entorn del 5%), que es corresponen gairebé exclusivament amb la prevenció de la caça furtiva. L’historial d’agressions comeses a agents rurals mostra que són realment excepcionals. Per això, els cossos d’agents rurals d’altres territoris espanyols o d’altres països no van armats, o només hi van aquelles unitats especialitzades que es dediquen específicament a la caça o pesca furtiva. No sembla gaire proporcionat, ni des d’un punt de vista tècnic ni econòmic, armar tots els agents, amb les conseqüències que això suposa, per fer front a un risc tan delimitat.

Tampoc és evident que portar una arma sigui cap garantia de protecció davant d’una agressió, que més aviat pot fer-la encara més greu. En aquest sentit, pel que se sap del cas dels agents d’Aspa, portar armes de foc probablement no els hauria evitat la mort, ja que l’atac va ser imprevisible i sense donar opció a defensar-se.

En qualsevol cas, hi ha una qüestió encara més important. Generalitzar l’ús d’armes significarà inevitablement generar nous riscos per als mateixos agents o per a tercers, a causa d’accidents, robatoris de l’arma, ús abusiu dels mateixos agents, o el fet que siguin percebuts com una amenaça per part de malfactors que inciti a l’agressió. ¿S’han avaluat tots aquests riscos per part del Govern? Per la informació de la qual disposem, sembla que no és així. ¿Resulta justificat generar aquests nous riscos a canvi d’una d’hipotètica i més que discutible seguretat més gran?

Certament, s’ha de protegir la seguretat dels agents, com la de tot treballador públic. Però això no es resol amb la sortida fàcil de dotar-los d’armes. Són preferibles altres mesures més efectives, com controlar i limitar més l’ús armes de caça, evitar-ne l’accés a persones amb trastorns mentals, així com dotar els agents d’una especialització més gran i més formació en autoprotecció i en prevenció i gestió de conflictes. En realitat, les armes no aporten més seguretat.