Alex Masllorens EdOArticle d'opinió d'Àlex Masllorens, membre de Justícia i Pau Barcelona.

 

La igualtat d’oportunitats hauria de començar a l’escola

La crisi econòmica ha significat, com tothom sap, una gran excusa per aplicar mesures de tota mena que, finalment, han tingut com a conseqüència més visible i dramàtica un augment estratosfèric de les diferències econòmiques i socials. Aquí i arreu del món.

No hi ha res tan efectiu com fomentar la inseguretat entre els més febles, per tal d’aconseguir que visquin amb resignació i acceptin mesures que els perjudiquen. La por a l’avenir també aconsegueix una certa mansuetud i el conformisme d’àmplies capes de les classes mitjanes que, en altres èpoques, havien estat més reivindicatives.

Però no tothom pateix la crisi de la mateixa manera. Al cap i a la fi, els serveis públics són l’únic patrimoni de qui no té cap altre patrimoni. Qui només pot anar a la sanitat pública pateix molt més les retallades i la manca d’inversió que qui es pot pagar una mútua.

I en l’àmbit escolar passa alguna cosa semblant. L’altre dia vaig saber, per exemple, que a Barcelona el 100% dels alumnes de les escoles concertades gaudeix de la sisena hora de classe, mentre que només un 18% de l’alumnat de les públiques n’és beneficiari. Això representa, ni més ni menys, que 1,5 anys de diferència entre les hores que al final del trajecte escolar obligatori hauran rebut uns alumnes i els altres.

No és una bona notícia des del punt de vista del camí que caldria seguir per reduir les diferències i millorar la igualtat d’oportunitats. A això cal afegir-hi també la concentració en el sistema públic dels alumnes nouvinguts i dels qui tenen més dificultats per a l’aprenentatge. I no ignoro que hi ha una part de les escoles concertades que assumeixen també un gran compromís i un esforç ingent per l’equitat i la promoció social i cultural en barris populars. Però són una minoria.

Àlex Masllorens