Tica Font, membre del Centre Delàs de Justícia i Pau (21/07/2009)
Aquesta demanda ha estat justificada per la evident, permanent i sistemàtica violació dels drets humans per part dels militars colombians.
Tica Font, membre del Centre Delàs de Justícia i Pau / 21/07/2009

Aquesta demanda ha estat justificada per la evident, permanent i sistemàtica violació dels drets humans per part dels militars colombians, sota el pretext de perseguir o combatre la guerrilla de les FARC o el narcotràfic.

La moció ha tingut el suport de tots els partits de la cambra: el partit laborista, el conservador i el liberal, així com de diversos partits d’Escòcia, Gales, el Nord d’Irlanda i parlamentaris independents.

Al març el govern anglès ja va congelar una gran part del seu suport militar al govern colombià, però continuava lliurant el que anomenen assistència antinarcòtica. Aquesta moció representa una crida i un compromís del govern britànic a cessar qualsevol ajut militar al govern colombià.

Peter Kilfoyle, parlamentari laborista i ex ministre de Defensa, ha dit: “El nombre de parlamentaris que han signat la moció demostra que existeix una veritable i àmplia preocupació en tots els partits del parlament sobre la situació de Colòmbia. En particular, la crida al govern britànic per tallar l’ajut militar a Colòmbia revela la gran preocupació del parlament sobre la forma en què el govern colombià està utilitzant les forces de seguretat en el seu país”.

Aquest posicionament polític contrasta amb les posicions polítiques d’Espanya. Mentre que el parlament anglès aprova no donar suport militar al govern de Colòmbia, a Espanya es premia el govern colombià. El president A.Uribe ha rebut per part de l’Ajuntament de Cadis, en una cerimònia presidida pels Prínceps d’Astúries, el premi “Cortes de Cádiz a la Libertad” en reconeixement al treball fet contra el terrorisme. Uribe va dedicar el premi als milers de soldats i policies mutilats per les mines antipersonals.

La gran contradicció, i la gran aposta política, és la de lliurar un premi en drets humans (DDHH) a la persona responsable de no resoldre les denúncies que la ONU i altres institucions internacionals sobre les violacions dels DDHH a Colòmbia, i a la persona responsable d’execucions extrajudicials. Només mencionar que ha quedat demostrat el que s’anomena “falsos positius”, civils que són assassinats per militars i disfressats de guerrillers per així cobrar una paga o tenir uns dies de vacances. També cal recordar que tres de cada quatre sindicalistes assassinats al món són colombians.

Però el nostre govern, que no fila prim en identificar les vulneracions dels DDHH per part del govern colombià, continua venent armes al govern i donant suport militar. El 2007 Espanya va exportar armes i material de defensa a Colòmbia per valor de 17, 3 milions d’euros. Les exportacions a aquest país són sistemàtiques, any rere any el govern espanyol autoritza unes exportacions d’armes que poden estar sent utilitzades contra la població civil innocent.

Esperem que els nostres parlamentaris prenguin nota del que fan altres col·legues. És millor imitar i reproduir aquestes bones pràctiques. És millor passar a formar part de la història humana pel compromís en favor dels DDHH que no per la seva vulneració. Personalment, em sento més orgullosa explicant les accions del govern en favor dels DDHH que no el contrari.