Ferran Pont. membre de Justícia i Pau Terrassa (22/06/2009)
Cada dia es veu més clar que aquesta crisi tan greu que molta gent pateix, tindrà unes persones i unes famílies especialment afectades. Es tracta de la població darrerament nouvinguda a Catalunya i que dia rera dia perd la feina (...)
Ferran Pont. membre de Justícia i Pau Terrassa / 22/06/2009

Cada dia es veu més clar que aquesta crisi tan greu que molta gent pateix, tindrà unes persones i unes famílies especialment afectades. Es tracta de la població darrerament nouvinguda a Catalunya i que dia rera dia perd la feina, sense trobar-ne una de nova. Lluny del lloc on han nascut, enlluernats per la nostra aparent riquesa i sense feina, com ho podran superar milers de persones nouvingudes que pateixen i que tenim de veïnes?

Quan just començaven a situar-se entre nosaltres moltes d’aquestes persones nouvingudes en el període de vaques grasses 2000-2008 i quan just tenien en marxa processos de reagrupament familiar, ara de cop i volta es troben al carrer i sense recursos. A Càritas, a Creu Roja i moltes altres entitats benemèrites,  es troben desbordats. La gent que hi va només vol feina, però malauradament avui de feina ni n’hi ha, ni se’n pot esperar a curt termini.

Totes les estadístiques i tots els estudis seriosos posen en relleu que són les persones nouvingudes les primeres que despedeixen, són les més noves. Per altra banda la xarxa familiar que ajuda tant les persones autòctones és molt més feble entre les persones nouvingudes. Una cosa és acollir parents o amics que arriben en un moment d’eufòria i una altra de molt diferent és haver d’acollir persones sense feina en època de crisi.

Quanta raó té aquella dita popular “es necessitaven treballadors i van venir persones” Les situacions d’eufòria econòmica i sobretot les derivades de la bombolla immobiliària, porten sempre males conseqüències. Tothom ho veia i ningú no va fer res. Ara amb un sector de la construcció que té  més  un milió de pisos acabats a Espanya i sense vendre, ens queda lluny, a anys vista una possible recuperació de l’activitat en el ram.  

Les persones nouvingudes necessiten de la nostra solidaritat compassiva. La justícia difícilment podrà atendre-les, perquè moltes d’elles es troben aquí sense papers. Altres amb més sort tindran dret a uns mesos de subsidi d’atur, però quan de patiment hi ha i quan més en vindrà! Vet ací un  repte molt important per a tot el país, però també per a l’Església com organització i per a totes les persones que volem tenir Jesucrist com a mestre i referent.