Francesc Compte i Cervera, membre de Justícia i Pau Girona (15/06/2009)
No corren bons temps per posar en pràctica el verb donar. Donar en temps de crisi, per a molts, pot semblar una ximpleria. I malgrat tot és justament ara que cal donar el millor de nosaltres per contribuir a fer més passatgera una situació de crisi, ben galdosa per cert, i que té el seu origen en l’afany de posseir d’uns pocs en detriment de molts...
Francesc Compte i Cervera, membre de Justícia i Pau Girona / 15/06/2009

No corren bons temps per posar en pràctica el verb donar. Almenys això és el que sembla a primer cop d’ull. Donar en temps de crisi, per a molts, pot semblar una ximpleria. I malgrat tot és justament ara que cal donar el millor de nosaltres per contribuir a fer més passatgera una situació de crisi, ben galdosa per cert, i que té el seu origen en l’afany de posseir d’uns pocs en detriment de molts. I no sempre i únicament es tractarà de donar diners, sinó d’ajudar en qualsevol de les moltes maneres en que podem fer-ho. Cal una nova cultura del donar, de donar-nos. Podem donar el temps, els coneixements, la disponibilitat, el consol o l’ajuda moral o material. No es tracta, per tant, de donar quelcom que ens sobra, sinó d’oferir allò que representa una donació personal, el millor de nosaltres.  

Malauradament, avui sembla que tot apunti en direcció contrària. Es donen consells per gastar, per guanyar, per guardar el què tenim, però no s’ensenya a donar, a donar-se. La nostra cultura actual sembla anar per un altre camí.

Fa molts anys, vaig tenir la docta companyia del Dr. Jaume Marqués durant una visita a diferents indrets de l’Empordà. Amb humor, no exempt d’una fina ironia, em feia notar que la toponímia de les nostres contrades reflectia aquest tarannà de posseir, el contrari de donar. Per això, deia, podem  descobrir topònims com Vilademuls, Vilatenim, Viladamí, Vilarestau (Osona) o Vila-robau, entre molts d’altres, però no hi trobem Viladonau.  

Cal que ens animem a donar, transferint també als més petits el gest de compartir. No ens faltaran ocasions per remarcar la conveniència de fer-ho, en aquest temps en que tan sovint ens estimulen a posseir sense mesura, oblidant els nostres semblants.