Pere Ortega, membre del Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs (11/05/2009)
Els estats són els principals agents de la violència al món. Alguns poden afegir que aquesta violència és legítima, perquè està emparada en el consens general atorgat per la població en un contracte social anomenat Constitució.
Pere Ortega, membre del Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs / 11/05/2009

Els estats són els principals agents de la violència al món. Alguns poden afegir que aquesta violència és legítima, perquè està emparada en el consens general atorgat per la població en un contracte social anomenat Constitució. I certament és així. Però, es miri com es miri, la realitat és aquesta, i alguna cosa podem dir els que rebutgem la violència vingui d’on vingui, i objectar, apel·lant a la consciència, sí la violència s’exerceix contra innocents o sobrepassa els límits dels drets humans, per exemple amb lleis abusives que no respecten a les minories, a les dones, els immigrants...; o quan pren proporcions tan terribles com les guerres. Però de ben segur que algú afegirà allò de: “tenim dret a defensar-nos”. Es clar, hauríem de contestar, però bé caldrà d’algun àrbrit que jutgi si l’agressió es injusta o no i sigui ell qui arbitri les mesures per impedir la injustícia i si cal utilitzar la força. Però sobre la violència encara hi ha més coses. No hem d’oblidar que la violència més abundant l’exerceixen els poderosos (per això ho són) de moltes maneres. Així els països més rics practiquen l’espoli dels recursos dels països empobrits, o dit d’una manera més suau, imposen preus injustos a les matèries primeres; o imposen barreres al seu comerç, allò que s’anomena comerç injust; o preparen les guerres mitjançant vendes d’armes, o enormes despeses militars per tenir exèrcits que desprès practiquen les guerres arreu del món.

Ara parlem de la violència d'un estat concret, Israel. El poble jueu a partir del moment en que va aconseguir un estat propi, va fer el salt de passar d’ésser un poble perseguit per altres estats a convertir-se en un estat perseguidor d’altres pobles. Es curiós que aquesta ha estat una qüestió bastant generalitzada en la història de la humanitat, veure néixer nous estats que després es dediquen a practicar la violència contra les minories. És una qüestió a aprofundir i que dóna bastant a pensar sobre la naturalesa dels estats. Però ara no tenim espai i tornem a Israel.  Aquest poble, el jueu, pesa molt en la mala consciència de la ciutadania occidental, per la persecució que va practicar contra ell. I ara, davant les barbaritats que comet sobre el poble palestí, calla i mira cap una altra banda. És més, encara que els seus crims ratllin la barbàrie, tenen múltiples defensors que justifiquen els seus crims per la persecució a que van estar sotmesos. Així es permet a Israel, ocupar territoris d’altres països, expulsar als seus habitants, enderrocar les seves cases, apropiar-se de terres, aqüífers, construir un mur per separar els ocupants dels ocupats, practicar assassinats selectius, torturar, utilitzar armes químiques; i en el cas de la franja de Gaza, aquest enorme Gheto  on viu un milió i mig de persones, encerclat en tot el seu perímetre per tropes israelianes, tancats els passos fronterers, i els seus habitants privats d’energia, medicaments i aliments.

Tot això ho fa un estat que té l'índex de violència armada (militarisme) més alt del món: 2,5% de soldats per habitants;  8% del PIB per despesa militar; 3 anys de servei militar obligatori per als nois; armes nuclears; un complexe polític/militar/industrial que domina el país, a tall d'exemple recordar que els presidents del govern israelià sempre són ex militars.

I que fan els estats de la comunitat internacional occidental per posar remei a aquesta situació? No és que mirin cap un altre costat, sinó que ajuden a Israel de diverses maneres: amb convenis comercials preferencials (en el cas de la Unió Europea); en recerca nuclear; en ajuda militar i vendes d'armes. És a dir, practicar una doble moral. Per una banda lamentar-se del sofriment palestí, per una altra ajudar a Israel a continuar amb els seus crims.

Si la Comunitat Internacional vol posar remei al terrorisme islamista, en lloc de fer guerres inútils que solament causen més sofriment per altres indrets del món (Iraq i Afganistan). El que haurien de fer es posar remei al sofriment de la població palestina que és, sens dubte, la causa principal del terrorisme internacional. Degut a la frustració i afany de revenja que contamina els sentiments de tot el món àrab i musulmà. Fent complir a Israel les resolucions de la ONU sobre els territoris ocupats de Palestina i sancionar-lo per les violacions de drets humans que està comenten contra els palestins. Aquesta seria una bona manera de rebaixar la colossal violència dels estats al món.