Josep Maria Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau (05/05/2009)
Ho deia una notícia del diari el prop passat 24 d'abril. S'havia desarticulat una xarxa que traficava amb persones xineses al barri de Sant Andreu. Feien pagar fins a 30.000 euros per a introduir-les a Espanya. (...)
Josep Maria Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau / 05/05/2009

Ho deia una notícia del diari el prop passat 24 d'abril. S'havia desarticulat una xarxa que traficava amb persones xineses al barri de Sant Andreu. Feien pagar fins a 30.000 euros per a introduir-les a Espanya. Evidentment el cobrament dels diners ofereix moltes possibilitats de treball esclau de tota mena. Això és una petita mostra, ben propera, d'una lacra que mou més de 12.000 milions de dòlars l'any i que afecta a més de 800.000 persones arreu del món. D'aquestes el 80% dones , la majoria joves i un 50% de menors. El 87% de les dones són explotades sexualment, i el 28% han estat traficades per fer treballs forçats.
 
Fins fa ben poc, aquest drama de dimensions planetàries, -practicament tots els països estan involucrats pel seu origen, destí o trànsit- quedava difós enmig del fenomen de les migracions, i, per tant, sostret a una legislació internacional de prevenció i persecució. No ha estat fins al 2003 que Les Nacions Unides, en la Convenció de Palerm, no han firmat els protocols de lluita contra la delinqüència organitzada internacional. Es tracta però també de protegir les víctimes, un cop es detenen i jutgen els culpables, generalment organitzacions molt ben articulades i poderoses.
 
Aquest negoci, que ha crescut en la clandestinitat, no estava en la llista de les prioritats dels governs i encara és poc conegut. És un dels grans problemes que ha potenciat la globalització i que, per això mateix demana respostes globals, tant en la coordinació de la informació i els recursos policials, com en les mesures econòmiques i polítiques que facin front a les causes que porten al tràfic de persones i col.lectius vulnerables, amb la col.laboració d'entramats que se'n lucren impunement.
 
Que avui, a l'albada del tercer milenni, encara hàgim de lamentar l'actualitat de nous "negrers" i de traficants de "blanques" hauria de provocar la indignació de les més altes autoritats i de la consciència ciutadana majoritària. Restar-hi més o menys indiferents, ens hauria de fer vergonya pròpia i aliena. No cal afegir, per obvi, que els principis bàsics dels drets humans, i les nostres conviccions ètiques i cristianes, ens esperonen a denunciar-ho i a ser conseqüents.