Tica Font, membre del Centre Delàs (23/03/2009)
Al 1949 neix l’OTAN com una estructura militar defensiva, on els estats membres sota la premissa de la legitima defensa, estableixen que els estats membres estaran obligats a ajudar a un altre estat membre que sofreixi un atac.
Tica Font, membre del Centre Delàs / 23/03/2009

Al 1949 neix l’OTAN com una estructura militar defensiva, on els estats membres sota la premissa de la legitima defensa, estableixen que els estats membres estaran obligats a ajudar a un altre estat membre que sofreixi un atac. D’aquesta manera es perfilen tres pilars importants. El primer pilar, el defensiu, l’OTAN solament actuarà quan un estat membre hagi estat atacat, legitima defensa. El segon pilar, definir un enemic, l’enemic que pot atacar als estats membres son els estats socialistes, els països de l’Est i el tercer pilar l’àmbit geogràfic d’acció de l’OTAN, que queda circumscrit a les fronteres dels països membres.

En definitiva l’OTAN es un producte de la Guerra Freda, nascut i desenvolupat dintre d’aquest context i de les doctrines de seguretat i militars imperant en l’època. Ara be la Guerra Freda s’ha acabat, el bloc occidental n’ha sortit guanyador i el bloc de l’Est ha dissolt el Pacte de Varsòvia. Però l’OTAN no ha emprés el mateix camí, més be podem afirmar que ha emprés el camí contrari.

El primer canvi que estableix el Nou Concepte Estratègic, es el de definir els riscos, problemes o enemics que poden posar en perill “la seguretat” dels estats membres; aquest Nou Concepte estableix com a riscos el terrorisme internacional, el crim organitzat, els moviments incontrolats de població (immigració il·legal) i el flux de recursos vitals (petroli, titani...). El segon canvi fa menció a que l’OTAN deixa de ser una organització militar defensiva, per passar a ser una organització ofensiva, assumint la premissa de guerra preventiva i el tercer canvi és el territorial, a partir d’ara tot el planeta es possible territori d’acció. En definitiva l’OTAN pot atacar sense que prèviament hagi sofert una agressió, en qualsevol punt del planeta, simplement ha d’al·legar que la seguretat dels seus membres està en perill ocorren un risc.

Cal tenir present que aquests canvis fonamentals s’han portat a terme de forma gens democràtica, no han estat aprovats pel parlament europeu, no han estat aprovats pels parlaments nacionals, en el cas espanyol o exigeix la constitució, no han estat tema de debat públic..., en definitiva el bloc militar més important del món està transformant sense que els ciutadans pugin manifestar les seves posicions i conviccions al respecte. Ara que l’OTAN compleix 60 anys pot ser un bon moment per generar debat i si les institucions o els polítics no entren en el tema, ha de ser la societat civil la que el posi sobre la taula i en l’agenda..

No es el moment ni l’espai per abordar els riscos que enumera l’OTAN, terrorisme, crim organitzat, immigració i recursos; aquests problemes reals de les nostres societats, tot i acceptant-los com a problemes actuals als que socialment hem de fer front i donar una resposta, requereixen que els posem sobre la taula, i sobre tot requereixen que abordem la manera d’afrontar-los.

Però si que és el moment de pensar, opinar i actuar sobre la manera de resoldre aquests problemes. Personalment estic convençuda que a través de l’ús de la força no resoldrem el problema del terrorisme, ni el crim organitzat, ni la immigració il·legal o el manteniment del nivell de vida occidental. Es fa necessari cercar respostes noves als problemes actuals.