Ferran Pont - Coordinador de Justícia i Pau Terrassa (17/02/2009)
En totes les activitats de la vida, cal dedicar una especial atenció a treballar per poder sumar esforços i afrontar millor els problemes (...)
Ferran Pont - Coordinador de Justícia i Pau Terrassa / 17/02/2009

En totes les activitats de la vida, cal dedicar una especial atenció a treballar per poder sumar esforços i afrontar millor els problemes. Tant a nivell de tracte personal com a nivell de participació col.lectiva ens cal aprendre a viure i a conviure amb persones i amb institucions que tenen unes opinions diferents de les nostres, però que al final és molt possible que ens necessitem de forma mútua.


Sovint les persones i les comunitats patim el risc de sobrevalorar les coses nostres, menystenint les dels altres. Per això cal educar les nostres formes de pensar i de raonar, sovint massa egoistes. Dol que hi hagi gent que no és conscient d’aquesta realitat. La diversitat de la nostra societat catalana d’avui ens ha d’ajudar en una línia de major respecte. Quants valors no descobrim cada dia en persones nouvingudes?


En el món de la família i començant per l’espòs o l’esposa, hi ha sempre l’acceptació de la diversitat i de la suma d’esforços? La cosa es complica si a casa hi ha fills. Tothom pensa que té molta raó i ningú no vol baixar del burro. Fa falta molta pedagogia,  molta paciència i molt bona voluntat per aprofundir en el respecte que mereixen primer totes les persones del nostre entorn i després les que hi ha més enllà.  


Si observem el món de la política només cal estar amatent als mitjans de comunicació i constatar l’existència  de tants savis de torn, persones que tenen solucions per tot. Lluny de reconèixer limitacions, hi ha persones que pontifiquen sobre tot. Sovint toquen d’oïda i no tenen la valentia de confessar públicament que d’un  tema concret no en tenen ni idea. La bona convivència guanyaria amb una mica modèstia.


En el món de l’Església també passa tres quarts del mateix. Durant massa anys s’havia  predicat allò de la societat perfecta i de la infalibilitat. Veritablement fa falta més modèstia als màxims responsables eclesials. Limitant-se a parlar de l’amor que Déu ens té i de l’amor que ens hem de tenir els uns vers els altres, seria suficient per complir el mandat evangèlic. No hi ha cap necessitat de voler entendre de tot..   


Evidentment en el món apareixen situacions que atempten greument contra els drets humans. Davant aquestes situacions cal prendre una actitud activa de recerca de la veritat i de denúncia, tal com manta vegada ho ha fet i ho fa Justícia i Pau. En aquests casos també la denúncia surt més enfortida quan es compartida per altres entitats i busca  sumar esforços i aconseguir major ressò. 


En un marc global de respecte als Drets humans proclamats per les Nacions Unides l’any 1948,  hi ha de poder trobar cabuda la diversitat. Cada dia ens fa més falta educar amb respecte a la pluralitat i a la bona convivència. Només amb diàleg i amb consens entre punts de vista diferents en podrà sortir una suma d’esforços que ens faci avançar en la direcció d’una societat cada dia més lliure i més solidària.