Eulàlia Reguant i Cura, responsable de campanyes de Justícia i Pau (15/12/2008)
Dimecres vam celebrar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Tot i això, les notícies de l'explotació de treballadors i treballadores arreu del món, juntament amb el treball infantil ens persegueixen.
Eulàlia Reguant i Cura, responsable de campanyes de Justícia i Pau / 15/12/2008

Dimecres vam celebrar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Tot i això, les notícies de l'explotació de treballadors i treballadores arreu del món, juntament amb el treball infantil ens persegueixen. Sovint assumim que formen part d'una realitat mundial que ens supera pensant que nosaltres hem lluitat pel que tenim i que aquells i aquelles que veuen vulnerat un dels drets socials bàsics algun dia aconseguiran allò que és just i necessari. No recordem que, ara fa seixanta anys, la Declaració Universal dels Drets Humans va recollir de manera clara i concisa el dret a un treball digne, a una remuneració equitativa i satisfactòria, a la protecció contra la desocupació, al descans lliure i a una jornada laboral raonable, ni que fa pràcticament noranta anys que existeix l'Organització Internacional del Treball.

L'article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix el dret al descans i al lleure, i particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. Tot i així, un estudi de l'OIT publicat el maig de 2007 revela que un 22% de la força de treball al món, o 614,2 milions de treballadors i treballadores aproximadament, treballen més de 48 hores setmanals, és a dir, tenen jornades de duració “excessiva”. Aquest abús en les hores diàries de treball no es dóna només en els països del Sud, sinó que també podem trobar percentatges importants en països del Nord.

El marc legal desenvolupat pel temps de treball en els països industrialitzats proposa que els acords de temps de treball digne han de satisfer cinc criteris interrelacionats: han d'afavorir la salut i la seguretat, ser compatibles amb la família, promoure la igualtat de gènere, reforçar la productivitat i facilitar l'elecció i influència del treballador en les seves hores de treball. Tot i això, es pot constatar que els límits legals per sí sols no són suficients per aconseguir la restricció de les hores de treball ja que la influència dels salaris en les hores de treball juga un paper important en la vulneració dels límits estatutaris de les hores laborables degut a que les jornades laborals àmplies i les hores extraordinàries s'utilitzen amb freqüència per compensar els salaris baixos.

D'aquesta manera observem que l'article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans, on es menciona el dret al treball, la no discriminació i la remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per al treballador o treballadora i la seva família una existència conforme amb la dignitat humana entre d'altres, tampoc no és respectat sent-ne els més perjudicats els col·lectius més desafavorits com són joves, dones i gent gran.

Aquesta manca de polítiques efectives per al respecte al dret d'un treball digne venen acompanyades d'una sèrie de polítiques encaminades a una major producció a més baix cost fet que afavoreix les empreses transnacionals. Aquestes empreses busquen fabricar en països amb salaris baixos i regulacions laborals poc o gens restrictives per a obtenir un major benefici. Així, les rebaixes en els nivells de protecció social són utilitzades com a reclam per a captar inversions industrials. En el marc d'un sistema neoliberal en crisi la rebaixa de les polítiques socials està arribant als països rics amb propostes com l'augment de la jornada laboral a Europa o les congelacions salarials per fer front a la crisi entre d'altres.

Per aconseguir pal·liar els efectes devastadors d'aquestes polítiques socials i econòmiques diferents actors hi tenen molt a dir i a fer; i no només són els representants polítics o les organitzacions col·lectives sinó també els i les ciutadanes com a consumidors. Ara que entrem en la voràgina consumista nadalenca podem començar a consumir responsablement en funció de les condicions de producció, distribució i comercialització dels productes procurant consumir sempre productes locals i allò realment necessari.