Tica Font, vicepresidenta de Justícia i Pau (24/11/2008)
Finalment la Casa Blanca accepta l’existència del Síndrome del Golf Pèrsic entre els soldats estadounidencs que van intervenir en la Guerra del Golf entre1990-91. El 17 de novembre s’ha presentat a Washington un informe federal que confirma (...)
Tica Font, vicepresidenta de Justícia i Pau / 24/11/2008

Finalment la Casa Blanca accepta l’existència del Síndrome del Golf Pèrsic entre els soldats estadounidencs que van intervenir en la Guerra del Golf entre1990-91. El 17 de novembre s’ha presentat a Washington un informe federal que confirma i reconeix la malaltia.

En aquesta guerra els alts caps militars dels EUA pensaven que Saddam Hussein utilitzaria armament biològic i químic durant l’enfrontament. Per afrontar aquesta situació els militars anaven preparats amb sistemes de seguretat, vestimentes especials i medicament preventiu. Els soldats es posaven injeccions i prenien pastilles per prevenir malalties. Es prenien un còctel químic que combinava pastilles anti-gas nerviós, vacunes i medicines per protegir-los de malalties de la zona; però també van respirar repel·lent d’insectes, pesticides, pols i gasos de les plataformes petrolíferes incendiades, van estar en contacte amb residus d’armes que utilitzaven com a component urani empobrit....

Segons els comentaris fets per un grup de científics de la universitat de Duke, la malaltia de Golf Pèrsic s’ha desencadenat a causa de que els soldats han pres o han estat exposats a tots aquests productes i agents químics de manera conjunta, es a dir, segons els metges cada producte químics per separat no genera la malaltia, ja que individualment sembla que son inofensius. El problema ha estat la combinació de totes les substàncies químiques.

Ara be, tota aquesta sopa tòxica ha generat que el 25 % dels soldats estadounidencs sofreixin nàusees, fatiga cònica, infertilitat, maldecap, erupcions cutànies, pèrdues de memòria, disminució d’un 20% de neurones... entre els afectats per l’urani empobrit son freqüents les infeccions de ronyó, els problemes respiratoris i la leucèmia.

L’urani empobrit s’utilitza en la punta dels projectils aeris i terrestres, fa més de quaranta anys que s’investiga amb aquest material degut a la seva efectivitat per creuar tancs o refugis blindats. Quan una bomba explota, es produeix un residu tòxic radioactiu que es diposita amb les restes de l’objectiu explosionat. El militars neguen que l’urani empobrit sigui perillós, mantenen que la radioactivitat que emeten es mínima; també han mantingut fins ara que els fàrmacs que han pres el soldats a la Guerra del Golf fossin els causants de la malaltia que pateixen.

Segurament aquestes negacions obeeixen a no voler assumir la responsabilitat i els costos que comporta. Netejar el camp de proves d’Indiana, on es van llençar 60.000 kg d’urani empobrit, va costar casi 5 bilions de dòlars, que costaria pagar la neteja d’Iraq? Què costarà reconèixer la invalidesa laboral de 175.000 soldats? Què costarà compensar als més de 250.000 civils iraquians afectats per l'urani empobrit?

Com sempre, l’estratègia es el silenci, allargar les investigacions en el temps, al·legar incerteses científiques.... En definitiva, esperar a que les víctimes i l’opinió pública sofrim massivament pèrdua de memòria i callin.