Anna Serra - Directora de Justícia i Pau de Girona (04/11/2008)
El campus per la pau és un espai per a la interdisciplinarietat, el debat i la reflexió obert a la participació de totes aquelles persones interessades pel tema de la pau.
Anna Serra - Directora de Justícia i Pau de Girona / 04/11/2008

Conclusions del Segon Campus per la Pau

El campus per la pau és un espai per a la interdisciplinarietat, el debat i la reflexió obert a la participació de totes aquelles persones interessades pel tema de la pau. Una trobada de tres dies on el punt de partença és, d’una banda, el convenciment que la pau és un assoliment que ens incumbeix a tots i a totes i que afecta per complet la nostra vida. I de l’altra, la creença que el diàleg i la paraula són els únics mitjans per abordar qualsevol conflicte i construir la pau. Organitzat al cor de l’estiu per Justícia i Pau i l’Oficina de Cooperació de la Universitat de Girona, el campus que enguany ha celebrat la segona edició, s’ha estructurat a l’entorn de tres finestrals crítics. S’ha obert amb una visió panoràmica dels conflictes internacionals perquè el primer pas per convertir-nos en agents de canvi és conèixer el món conflictiu en què vivim i com hi podem actuar. El segon dia, s’ha centrat en com es prepara la guerra per entendre la realitat de l’entramat econòmicomilitar que hi ha al voltant dels conflictes armats. La darrera jornada com es construeix la pau, ha fet una proposta de camins alternatius i compromesos en la via de pacificació de la nostra societat.

De les jornades n’han sortit un seguit de conclusions. La més important, que cal no oblidar és que la pau és un camí que es va fent. La pau és un deure de tot ésser humà, i l’hem de construir. Les persones som capaces de transformar i creure-ho no és ser il·lús sinó realista. S’ha de canviar l’enfocament en la visió del món. Cal recuperar el concepte de persona i passar del món compartimentat en què vivim a un món on es comparteixi. Recordar que l’altra forma part de mi i a l’inrevés, que el mal que es fa a una part del món afecta tota la humanitat, o dit en paraules del Gènesi sóc el guardià del meu germà. Urgeix, per tant, un canvi de paradigma, perquè en la mesura que concebem un món no violent treballarem per fer-lo realitat. Les propostes per assolir la pau que han sortit en aquest Segon Campus contemplen l’acció a dur a terme a nivell polític, individual i universitari.

A nivell polític cal observar que per fer desaparèixer el terrorisme no cal la força sinó  taules de negociació; per eliminar el narcotràfic cal fer un treball des de l’economia a fi que als agricultors els surti rendible cultivar altres productes i davant del concepte d’immigració il·legal cal plantejar-nos quina autoritat moral té Espanya quan ha estat un estat de gran emigració. Hem d’exigir l’acompliment estricte de la llei d’exportació d’armes del 28-12-2007; a nivell de Nacions Unides cal implementar un tractat internacional de control del comerç d’armes i és urgent frenar la despesa militar que augmenta any rere any a tot el món. Les accions humanitàries les han de fer els civils i l’exèrcit només hi ha de ser quan la societat civil no les pot assumir. Cal fomentar una forma de pensar i sentir diferent: els conflictes es resolen amb el diàleg no amb les armes.

A nivell personal hem de tenir en compte que la informació sobre temes d’armament i militars ens arriba sempre manipulada. Per això cal contrastar i sospesar la informació que rebem, fixar-nos objectius assolibles, organitzar-nos i posar-nos a treballar. Cal un treball d’introspecció i d’anàlisi de la responsabilitat que cadascú té envers la comunitat; analitzar els nostres hàbits diaris (mirar què i perquè consumim, com ens relacionem, quins valors tenim...) pot contribuir a la pau. Hi ha una forta connexió entre la indústria militar i les entitats financeres, convé, doncs, mirar si posem els nostres diners en empreses financeres ètiques.

Des de la universitat es veu la necessitat d’incorporar als estatuts clàusules clares que excloguin la investigació de caràcter bèl·lic i trencar el tòpic que les investigacions militars afavoreixen la societat civil; fixar-se l’objectiu de fer objecció científica a la investigació bèl·lica; crear una estructura d’autocontrol i vigilància de la recerca que es fa dins la universitat especialment en els centres independents i afavorir la creació d’un codi ètic de l’Associació d’Universitats Catalanes.