Emili Aldabó, vocal de la Junta de Justícia i Pau (13/10/2008)
Les ONG estan també en crisi? Això és el que us intentaré explicar centrant-me en quatre idees clau.
Emili Aldabó, vocal de la Junta de Justícia i Pau / 13/10/2008

“Si només véns ajudar-me, llavors ja te’n pots tornar a casa. Però si consideres la meva lluita com a part de la teva supervivència, potser sí que podrem treballar plegats”

Les ONG estan també en crisi? Això és el que us intentaré explicar centrant-me en quatre idees clau.

Les ONG, actualment, afronten un moment de canvi, degut a què quelcom no rutlla prou bé, o fins i tot rutlla malament. I és que “les ONG poden ser un maquillatge d’injustícia”.

Quines són les causes d’aquesta crisi?

- La reducció dels fons econòmics:
Hi ha ONGs com bolets. No té pèrdua una columna de El País de Juan José Millas (31/01/2003) Aquest n’és un fragment: <"Apadrina un niño de Argentina”, diu una publicitat d’una ONG que afegeix: “Recibirás la fotografia y los datos del niño que apadrinas. Es nuestro compromiso”. Encara no et retornen els diners sinó t’agrada el nen, però és qüestió de temps. (...) Sinó t’agrada apadrinar nens argentins, en la mateixa papereta, dues pàgines més endavant hi ha una crida per lluitar contra la fam i una altra més per erradicar l’analfabetisme (...) Avui el mercat de la compasió no té límits geogràfics ni espirituals. Encara que a tu no et pertorbi la lepra, ni la fam, ni l’alfabetisme... molt segurament hi haurà una altra causa que segurament et caurà com un guant.(...) >

La multitud d’ONG provoca una creixent competència pels recursos públics, per altra banda, assegurar una mínima estructura s’enduu bona part del capital que reben.
Segons unes dades publicades a El País de l’auditoria de la Fundación Lealtad: Només un terç de les ONG’s de tot l’Estat tenen un sistema de finançament plural (és a dir de la quota dels socis i donacions –que és el que dóna independència ideològica-, de l’administració a través de línies de subvenció, de fundacions privades, empreses i de crèdits amb entitats financeres). Es necessari diversificar les fonts de finançament.

- L’escassetat dels resultats:Les avaluacions sobre el impacte dels ajuts i la cooperació han demostrat una clara escassetat dels resultats. Òbviament hi ha nombroses excepcions, però s’ha fet molta caritat i s’ha promogut el paternalisme, enlloc de cooperar.

Algunes ONG, amb la necessitat de competir pel finançament, han assumit projectes quan no tenien cap tipus d’experiència, desatenent els programes per als quals s’havien creat.

- La transparència:
És necessari que les ONG retin comptes, no només en termes econòmics sinó de feina feta (recordeu el cas de l’Arque de Zoé o d’Intervida)

No fer-ho constitueix un problema de legitimitat respecte a la feina que es fa. Les ONG han de retre comptes a la societat en general i de forma concreta als col·lectius que atenen.

- Haver transformat les ONG en un modus vivendi:Sóc de la idea que l’objectiu final de qualsevol ONG és desaparèixer. Senyal de què s’ha comés la causa per la que va ser creada.

En canvi, algunes ONG han acabat per assegurar llocs de treball de manera perdurable perdent de vista quins han de ser els objectius i la seva necessitat.

En resum, que la solidaritat és molt més que bona voluntat. És Col·laborar, Cooperar, Retre comptes i Transparència.

Deixeu-me una reflexió final: No hi ha dubte que les principals causes que perpetuen les injustícies al Sud, són causades per les polítiques del Nord. La feina de les ONG està als països rics, treballant per a canviar consciències i transformar les relacions internacionals. La malglobalització no pot convertir les ONG en instrument de la política neoliberal.