Alejandro Pozo, membre del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, de Justícia i Pau (09/06/2008)
El tractat aprovat a Dublín a final de maig convida a l'optimisme. Prohibirà totes les municions de dispersió utilitzades en els últims 40 anys i la vasta majoria dels arsenals existents.
Alejandro Pozo, membre del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, de Justícia i Pau / 09/06/2008

El tractat aprovat a Dublín a final de maig convida a l'optimisme. Prohibirà totes les municions de dispersió utilitzades en els últims 40 anys i la vasta majoria dels arsenals existents. A més, les víctimes estaran assistides i la Convenció entrarà en vigor sense períodes de transició quan 30 països dipositin una ratificació que no admetrà reserves.

Dues són les deficiències. D'una banda, algunes municions de dispersió no seran prohibides al no respondre a la definició i es podran seguir fabricant en el futur. Contaran amb una tecnologia molt més fiable, evitant així algunes de les tragèdies de les seves predecessores, però les excepcions dificultaran la condemna d’aquestes armes. Cal recordar que va ser aquest estigma el que va permetre que, al tractat sobre les mines antipersona, els estats no signants les deixessin de fabricar, comercialitzar i utilitzar. La segona llacuna és la inclusió de la interoperabilitat (operacions militars conjuntes amb estats no part de la Convenció), que entreobri la porta a l’ús de les municions prohibides. Absent en cos, Estats Units va estar present en ànima.

Espanya, com altres fabricants, va intentar salvaguardar els seus propis interessos. Va presentar dues propostes: una amb les excepcions per deixar a les bombes de l'empresa Instalaza fora del Tractat i una altra a favor de la interoperabilitat. Malgrat els esforços, les municions espanyoles quedaran prohibides. La relació de la delegació governamental amb la societat civil observadora va ser amable i a la resta d'articles de la Convenció va estar correcta, malgrat que la seva actitud va distar molt de la mostrada per Àustria i altres països, sobirans per decidir perquè no formen part de l'OTAN.

En aquesta amalgama d'interessos econòmics, lògica militar i conseqüències humanitàries, cal celebrar que aquestes últimes hagin tret els colors als estrategs de la guerra.

Més informació a: http://www.stopbombesdispersio.org