Josep Mª Fisa, delegat episcopal de JP (05/05/2008)
Si els que viuen prop del riu i viuen del riu no el defensen, qui defensarà aquest bé col.lectiu? Perquè els ebrencs no defensen una aigua privada que es "llença" al mar. Defensen l'equilibri d'un territori.
Josep Mª Fisa, delegat episcopal de JP / 05/05/2008

Aquests dies s'ha insistit en que l'aigua és un bé públic. I evidentment és una afirmació que és bona recordar quan hi ha qui pot pensar que l'aigua pot ser un negoci privat o es pot utilitzar per a operacions immobiliàries clarament especulatives. Però resulta que algú interpreta aquest principi per justificar que l'aigua es pot trasvassar d'un territori a un altre segons necessitats poc transparents o com a resultat d'imprevisions flagrants.
 
Ja només calia afegir el dubte sobre la solidaritat de la gent de les terres de l'Ebre o insinuar el risc de fractura del territori i de la nació, pel fet de reaccionar amb fermesa en contra d'una decisió improvisada i gens consensuada amb els que viuen en el territori per on passa el doll preuat de l'aigua.
 
Si els que viuen prop del riu i viuen del riu no el defensen, qui defensarà aquest bé col.lectiu? Perquè els ebrencs no defensen una aigua privada que es "llença" al mar. Defensen l'equilibri d'un territori, que és un bé per a tots. Per als que encara hi viuen i per als que anem a disfrutar-lo i ens beneficiem del que produeixen i del que preserven, per a tots, també l'aigua. Finalment sembla que defensar l'equilibri territorial només es pot fer comptabilitzant autopies, vies ràpides, polígons industrials i urbanitzacions de tres caps de setmana i cap d'any. I als que no els hi agradi aquesta manera de progressar que emigrin cap a la ciutat...
 
Equilibrar el territori vol dir sobretot tenir en compte les persones que viuen en el territori i que se l'estimen i el respecten. Respectar vol dir escoltar i atendre els arguments i els matisos dels líders socials dels pobles riberencs que no s'han improvisat i no cerquen el protagonisme, sinó que es carreguen de raons i parlen d'injustícies acumulades. Sovint, aquests territoris amb menys densitat de població i de vots esdevenen el pati del darrere on s'hi poden acumular tota mena de residus i d'on es poden treure energies i recursos naturals sense calcular els danys a llarg termini que això comporta.
 
No ens hem omplert la boca d'una nova cultura de l'aigua? Tota nova cultura vol dir nous hàbits, noves alternatives, noves maneres de proveïr-se'n, d'estalviar-ne, de reciclar-ne...i de preservar la que encara llisca per la llera, fecunda els camps, manté els pous vius i dessalinitzats i no deixa que el Delta s'enfonsi sota les aigües del mar. Un Delta, per cert, que és un gran rebost i un un immens cau de biodiversitat
 
Que potser caldrà fer restriccions i sacrificar algunes piscines i algunes gespes d'estil nòrdic...? Doncs potser serà una bona pedagogia per als que vivim a ciutat i pels que ens dirigeixen políticament. Potser aleshores començarem a aprendre a estalviar i a reciclar de veritat i cercarem alternatives a mig i a llarg termini, més a prop o més lluny. I serem més justos i agraïts amb aquells que encara tenen la valentia de defensar el territori i el tresor de l'aigua com un veritable bé de tots.