Joan Gómez, secretari de la Junta de Govern de Justícia i Pau. (31/03/2008)
Aquest cap de setmana s’ha celebrat que fa quaranta anys que Justícia i Pau de Barcelona està en servei. És una bona notícia, no tant pel número com per la celebració.
Joan Gómez, secretari de la Junta de Govern de Justícia i Pau. / 31/03/2008

Aquest cap de setmana s’ha celebrat que fa quaranta anys que Justícia i Pau de Barcelona està en servei. És una bona notícia, no tant pel número com per la celebració: l’aniversari ha arribat en un moment que l’entitat és activa, prestigiosa, potent i alhora independent.

Durant els diversos actes commemoratius, hem sentit sobre Justícia i Pau parlaments d’autoritats civils i eclesiàstiques, opinions de joves i de grans, i algunes idees es repetien ara i adés. Per a molts de dintre ha estat una escola, per a molts de fora ha estat un referent. Uns posen l’èmfasi en la llibertat amb què han treballat, d’altres posen l’accent en la unitat d’acció amb moltes altres associacions. També hi ha qui valora les amistats que hi ha fet, així com qui exalça els móns increïbles que li ha fet descobrir. Justícia i Pau ha estat al llarg d’aquests quaranta anys un espai acollidor, on tothom hi ha viscut la seva pròpia història.

Un element que no ha passat desapercebut és el singular encaix dintre de l’Església. Essent una entitat de l’Arquebisbat, creada sota els auspicis de Pau VI, ha esdevingut una entitat oberta a totes les persones de bona voluntat disposades a fer alguna cosa per la pau, els drets humans i el desenvolupament, independentment de l’edat, sensibilitat política o identificació religiosa. En aquest sentit, és un magnífic exemple de l’Església entesa com a font de la plaça a qui tothom pot anar a buscar aigua.

Aquesta posició fronterera, queda traslluïda en moltes qüestions: per un costat, les temàtiques de les reivindicacions es basen en uns principis tan genèrics com irrenunciables: abolició de la pena de mort, abolició de la tortura, abolició del servei militar obligatori, el 0,7% per al desenvolupament, el desarmament, la condonació del deute extern, etc. Per l’altre, la forma de treball sempre ha estat en xarxa oberta amb altres entitats, per no dir que ha estat impulsora de les federacions d’ONG catalanes i implicada en gairebé totes les iniciatives pacifistes i de drets humans.

Així doncs, es pot resumir que Justícia i Pau és una entitat plenament catòlica i plenament moviment social, sense que una cosa menystingui per res l’altra. Té la perseverança que li dóna el pertànyer a una tradició mil·lenària, que sap que els canvis són lents i requereixen esperança i constància; té la vocació de servir tothom, i no limitar-se a l’entorn més proper. Alhora, té la força de saber-se ajuntar amb tothom que treballa amb uns mateixos objectius i principis pacificadors; té la flexibilitat d’adaptar-se a les circumstàncies d’una societat canviant; té la capacitat de traduir grans principis en petites fites; té la modèstia de no emmirallar-se amb els assoliments, sinó d’animar-se amb nous reptes.

Bé, per ser honestos, he de reconèixer que en els aniversaris potser pequem d’immodèstia, però és que, per a una entitat de drets humans, quaranta són quaranta!

Felicitem-nos de la feina feta i desitgem-nos molts anys de lluita intensa a favor dels oprimits.