Núria Carulla, vocal de la Junta de JP Barcelona / 17/09/2013

L’expressió bombardeig de càstig s’ha d’entendre bé. Què castiga i a qui castiga? S’està plantejant la possibilitat de fer un bombardeig limitat de càstig a Síria per l’atac contra la població civil amb gas sarin, pressumptament per part de l’exèrcit governamental de Baixar al-Assad. Però les bombes i els míssils, per molt “intel·ligents” que siguin, no distingeixen entre innocents i culpables a l’hora d’esclatar.

Des de l’inici de la guerra entre forces insurgents i l’exèrcit governamental es calcula que han mort unes 100.000 persones, més d’un milió ha sortit de país i malviuen en camps de refugiats, i uns dos milions de persones viuen itinerant pel país fugint de la guerra.

A nivell internacional s’ha observat la guerra com un conflicte intern que podria, segons qui el guanyés, decantar la balança d’aliances cap a un o altre grup de països. Per tant, s’han utilitzat els esforços en reforçar, fins i tot amb armament, la facció que podia representar una aliança més estable pels interessos d’uns països o d’uns altres. No s’han fet veritables esforços per propiciar un diàleg ni decretar un veritable embargament d’armes que, tot i proposar-se, mai s’ha fet efectiu. I ara, amb la denúncia de la utilització de gas sarin, s’ha d’intervenir? I la intervenció només pot ser un bombardeig?

Des de fa dies, el Papa està fent una crida a la pau, i no és una crida supèrflua ni bonista, és fruit de la constatació que la guerra i l’armamentisme només porten més dolor i més odi. Per això ha afegit en la seva reflexió que, amb l’excusa de la guerra, el què s’està probablement dirimint és una guerra comercial d’armament.

Al llarg de la història s’han jutjat líders polítics i militars per crims de guerra i contra la humanitat. Se’ls ha jutjat com si haguessin perpetrat en solitari totes les matances indiscriminades. És hora que el judici s’ampliï als còmplices i als que s’enriqueixen amb les accions d’aquests malvats. Per això cal fixar-se amb qui facilita els instruments de mort als assassins. Segons la premsa, els components del gas sarin podrien haver estat venuts pel Regne Unit.

Bombardeig de càstig? Contra qui? El segle XXI ha de ser el segle de canvi de paradigma de l’armamentisme a la resolució de conflictes per altres vies. Tenint en compte, i no és poc important, que la cursa d’armaments lastra les economies del món sencer i ara, en temps de crisi, de manera més flagrant.

Us convido a llegir els articles del Centre d’estudis per la Pau M. Delàs, de Justícia i Pau, en què trobareu dades i informació sobre el conflicte de Síria i sobre el preu del manteniment d’un exèrcit equipat i actualitzat.