Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs, de Justícia i Pau / 23/07/2013

Les protestes en forma d'escrache de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) han obert un ampli debat sobre si aquesta metodologia d'acció dels moviments socials és violenta. Aquesta qüestió requereix una anàlisi més profunda sobre què volem dir amb la paraula “violència” per referir-nos a aquesta acció concreta. Des d'un enfocament pacifista, definim la pau com l'absència de violència. Podem dividir la violència en tres tipus: directa, cultural i estructural. La violència directa es refereix a les agressions físiques, verbals o psicològiques. Depèn de nosaltres, de l'actitud de cada persona fer-la servir o no. La violència estructural és la que prové de lleis injustes, desigualtat social, manca de llibertats i drets en una societat. És a dir, és estructural la violència provinent del propi sistema, del model econòmic, polític i social, que pateixen més les persones més desfavorides i amb menys recursos. Finalment, la violència cultural és aquella que legitima les altres. Està composta per discursos racistes, xenòfobs, homòfobs, masclistes... i també pels discursos que donen suport a les decisions polítiques que fan que s'aprofundeixi en la desigualtat, augmenti la pobresa o es redueixin espais de participació democràtica. Totes tres violències s'alimenten entre elles. Exercir una d'elles fa que les altres vagin en augment.

Aleshores, què hi ha de violent en l'escrache? Si fem una anàlisi exclusiva de la càrrega de violència directa de l'acció, veiem que els escraches no comporten violència directa, perquè consisteixen que un grup de persones amb un material identificatiu concret, unes pancartes i uns lemes de demanda política van a fer soroll allà on es troba el representant polític per fer-lo reflexionar i prendre consciència de la importància i impacte del seu vot a l'hora de decidir l'aprovació o denegació de la ILP sobre desnonaments. A més, les consignes de la PAH sempre han indicat unes recomanacions als seus activistes perquè l'acció no comporti violència.

En relació a la violència estructural, podem afirmar que aquesta recau principalment en mans dels representats polítics, que amb les seves decisions poden fer que hi hagi menys cobertura social, menys llibertats o que es vulnerin drets fonamentals. És el cas que tindrem amb el vot a favor o en contra de les propostes de la PAH, perquè amb un vot negatiu els diputats i diputades estaran promovent la marginació, la pobresa i l'exclusió social d'una important part de la població. El que es vol amb l'escrache és que els representants polítics siguin conscients de la importància que el seu vot en aquesta qüestió tindrà sobre la vida de milers de famílies. L'escrache vol fer-los conscients que una llei que no protegeixi les famílies que no poden pagar el seu habitatge pot causar morts fruit de la desesperació i el desemparament. Aleshores, des d'aquest enfocament també podem afirmar que l'escrache de la PAH no és violent, sinó que intenta reduir la violència estructural.

En últim lloc, vegem qui és violent des d'un punt de vista cultural en aquesta temàtica. Els discursos dels activistes de la PAH, els seus documents i les seves reivindicacions no poden considerar-se violents, sinó més aviat al contrari, el que fan és deslegitimar la violència contra les persones sense recursos, contra la part més feble de la societat. Per contra, són violents culturalment els que diuen que és violent recordar els polítics que han de ser conscients de la seva responsabilitat. Qui defensa que la democràcia es limita a posar un vot en una urna cada quatre anys i a més ho fa des de l'altaveu que li dóna ser un representant polític, està sent violent perquè estan conculcant el dret a la participació ciutadana en l’àmbit polític.

Com veiem, la PAH, l'escrache i les mobilitzacions socials en general fan sortir a la llum molta violència, però al contrari del que sembla, els violents no són els que ens diuen. Els governants, parlamentaris i polítics que no donin suport a les més que raonables demandes de la PAH poden ser violents i ho han de saber. Que no girin la truita, aquí la veritable violència sabem d'on ve, i no és precisament dels moviments socials. Amb l'escrache s'apel·la a la consciència, a fer una reflexió moral sobre la urgència de regular tal i com diu la ciutadania la qüestió de les hipoteques, no podem considerar violent que per això els polítics hagin de passar una mica de vergonya o viure amb menys comoditat en els seus espais personals. L'acció d'escrache és una acció de participació ciutadana que en sí mateixa no pot ser considerada violenta, ans al contrari, és una bona eina per treballar per una cultura de pau.