Llorenç Olivé, vocal de Justícia i Pau / 17/07/2013

Aquestes darreres setmanes han passat dos fets sense gaire transcendència  que poden trencar la convivència social des de diferents àmbits aparentment oposats.

Fa uns dies a Vic, el grup d’ideologia xenòfoba que és la segona força al consistori va iniciar una campanya per privar des del mateix ajuntament els drets socials i l’atenció a les persones; amb criteris no només segregacionistes, sinó clarament racistes. Poc després, es va presentar al ple una moció per desautoritzar aquesta actuació aprovada amb els vots favorables de diferents grups municipals i l’abstenció poruga de dos grups polítics importants. Però el que va passar aquell dia va marcar un abans i un després. Cridats pel líder de la formació racista, es van presentar al Ple joves nazis, uniformats, a l’estil del partit racista grec Alba Daurada, per intimidar els ciutadans. El ple va acabar amb crits per les provocacions dels feixistes i la resposta del públic assistent i comportà, amb bon criteri, el desallotjament de la sala per part de l’alcalde.

És possible que el següent pas d’aquest grup sigui activar, com ja passat a Grècia, la violència física contra les persones, tal i com ja va anunciar amenaçadorament el regidor feixista contra un altre regidor des de la televisió d’Osona.

A la vila de Gràcia, a Barcelona, ha estat okupada des de fa un parell d’anys una antiga oficina de la Caixa de Tarragona, amb el suport també d’algun grup d’extrema esquerra que ara té representació al Parlament. Se suposa que aquest lloc que ara anomenen el “Banc expropiat”, ha de ser una mena de casal per les lluites socials i les xarxes de suport, i per denunciar la dictadura de la banca, tot i que les conseqüències són unes altres. Des d’allà es preparen i s’inicien actuacions que perjudiquen el veïnat, s’inicien accions que promouen la violència i d’altres que acaben amb enfrontaments buscats amb la policia. I també des d’allà se surt a marcar edificis enemics, com en altres èpoques.

L'actual direcció de CatalunyaCaixa ha presentat ara denúncia per recuperar la possessió de l’espai. La resposta des del “Banc expropiat” ha estat, iniciar una campanya on s’insta des de la pàgina web i des de cartells penjats al carrer, a cometre delictes des de l’anonimat per no ser localitzat. I entre les grans victòries, expliquen els caixers que han destrossat, les oficines que han pintat i han omplert de fems (és igual que a dins hi treballin persones) i també totes les oficines que han rebentat. La nit del 2 de juliol, com si fos una nit de vidres trencats, van destrossar tots els vidres, tots, de les diferents oficines d’aquesta entitat bancària a Gràcia. Ara diuen que han aconseguit aturar l’acció judicial gràcies a l’acció directa.

Com deixar de banda i aturar els partits racistes, populistes, no democràtics i totalitaris, que actuen a Europa de fa anys i que a Catalunya ara estan entrant amb força? Cal respondre les seves actuacions, sense caure al joc de la publicitat que així guanyen, però sense caure tampoc en el fet de no respondre que dóna impunitat a les seves accions.

A casa nostra, moltes de les accions que s’inicien pel fiscal contra els delictes contra l’odi i el racisme acaben essent arxivades. No hi ha cap altre país europeu on es pugui difondre l’odi i la ideologia nazi des d’una llibreria, com passa a la llibreria Europa que hi ha a Gràcia. L’Estat espanyol té una legislació ambigua en aquest cas i cal trobar el marc idoni perquè aquestes actuacions puguin ser perseguides; no hi ha una legislació clara ni forta contra les actituds xenòfobes i racistes.

No s’han de prohibir les idees, ni tan sols quan atempten contra la mateixa democràcia, però sí que cal perseguir les actuacions que vagin en contra de les persones o els béns públics o privats. De la mateixa manera que cal combatre amb tots els mitjans democràtics i les eines de pau que tenim des del pacifisme, des de l’objecció de consciència en tots els àmbits de la vida, però rebutjant sempre la violència per denunciar i combatre la dictadura financera i dels grans capitals. No podem caure al parany d'acceptar la violència d’uns contra la violència dels altres o dir, com expressava una persona molt reconeguda fa  pocs dies: “No es pot comparar la destrossa d’objectes amb la violència que fan els bancs”. No és una justificació de la violència, això?

En aquest espai és important el paper dels moviments socials, els veritables moviments socials, i potser ens caldrà redefinir de què parlem. On el diàleg, la pedagogia, i la radicalitat des del rigor i sense ambivalències és clau per defensar una societat justa. I on l’alliberament de les persones, vindrà des d’aquesta actitud ferma, però no imposant les veritats d’uns sobre les idees dels altres.

En aquest moment convuls de transformació que viu el país i convuls en tots els àmbits, el paper de Justícia i Pau, dur contra la violència de la banca però suau en les formes, ha d’anar traspuant a tots els àmbits. Sinó correm el perill que els dos exemples que hem parlat de Vic i de Gràcia no són tan llunyans com sembla.