Eulàlia Reguant, membre de JP Barcelona / 23/04/2013

Fa més de deu anys el «Pensa global, actua local» es va convertir en la frase de capçalera de moltes –ara parlaríem de trending topic– per resumir les lliçons que l’extraiem de la globalització, i per sintetitzar el que representava el moviment altermundista. Això també va servir per donar força a moltes ONG que ja existien o que a finals dels 90 i principis dels 2000 estaven en procés de creació. I amb el temps, tal i com apunta Carlos Gómez-Gil en un article a Sin Permiso, les ONG es van convertir en proveïdores de serveis barats per a administracions públiques.

Ara, en un moment de profunda crisi sistèmica, hi ha qui s'ha entossudit en transformar la frase de capçalera en «Pensa local, actua local», provocant conseqüències devastadores en la majoria d'ONG que treballen en cooperació internacional i més enllà d'aquestes estructures, en les poblacions beneficiàries dels projectes que han estat desenvolupant les ONG.

És evident que les ONG han de fer una profunda reflexió per resituar-se i sobretot per entendre què s'ha fet malament els darrers anys. Tal com anuncia Gómez-Gil són elles les que han de deixar de competir per tal de crear noves estructures i xarxes que serveixin per incidir en l'agenda global, i que necessiten treballar per recuperar la legitimitat social que han perdut degut al seu tancament en elles mateixes i sobretot que el discurs de «primer els de casa» els està arrabassant.

Però aquesta tasca no pot anar deslligada de la reflexió social que cal que la ciutadania fem de com ens situem en el món, ni de la necessària denúncia de l'ofensiva existent per desmantellar la cooperació i el teixit associatiu que utilitza la crisi com a coartada: parlar de cooperació no és només parlar de retorn econòmic, tal com diu Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament, en el seu article a l'últim número de la revista ONGC, sinó que cal parlar de retorn social, perquè «la solidaritat ben entesa i ben feta fins ara, acabarà així per tornar-nos. Acabarà a casa».

Així, quan parlem de pobresa, cal que parlem de pobresa arreu, que fem trending topic el «Pensa global, actua local». Cal que recordem i pensem que les causes són globals, que les polítiques d'austeritat que nosaltres vivim actualment, les van patir els anys vuitanta i noranta els països empobrits. És necessari que busquem pal·liar els efectes de la crisi aquí, però hem de fer un pas més, i preguntar-nos d’on surt tanta pobresa, patiment i exclusió. La compassió i la caritat són tiretes que serveixen per aturar temporalment una ferida, però quan parlem d'hemorràgies internes no ens serveixen. Si al llarg de la història els metges s'haguessin limitat a curar i no a treballar per eradicar les malalties, encara parlaríem de morts per la verola.

En un context de crisi sistèmica i global, les solucions només les trobarem de manera global, és a dir, només les trobarem treballant les unes amb les altres. Les solucions només les trobarem cooperant. Això, ho hem d'impulsar com a ciutadania i sobretot hem de marcar el camí perquè els governs apliquin els compromisos internacionals i perquè no releguin a la caritat allò que és de justícia.