Llorenç Olivé, membre de la Junta de Justícia i Pau / 12/02/2013

El 23 d’agost a Gàmbia, es van executar en secret nou persones davant d’un escamot d’afusellament, que s’havien manifestat i significat contraris al Govern de Yayha Jamme. Dies després, l’Imam Baba Leigh des de la seva influent mesquita de Kanifing East, en el sermó dels divendres va criticar les execucions i les va considerar “antiislàmiques”. Després d’aquell primer divendres, va seguir mantenint una postura ferma en contra de la pena de mort i de les polítiques del Govern. El 3 de desembre passat, l’Imam va ser detingut i des de llavors està incomunicat, no l’han pogut visitar ni familiars, ni advocats. No es tenen informacions del seu estat de salut, ni se sap on es troba.

Amnistia Internacional el té com acció urgent. L’AU 353/12.

Ara fa quatre anys, l’Associació de dones en contra de la mutilació (Amam) i els Equips de sensibilització contra la mutilació genital femenina (Equis), entitats formades bàsicament per dones d’origen africà i per també algun home, van pensar que la millor manera de parlar sobre temes de salut, de drets de les nenes i de drets de les dones, i que per encarar el tema complex i complicat de les mutilacions genitals femenines (MGF) amb les persones d’origen africà establertes a Catalunya, calia fer-ho des de les visions d’organitzacions que treballen aquest tema des del mateix país, a Senegal i a Gàmbia.

La mutilació genital femenina és el nom genèric que reben aquelles pràctiques que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs o altres agressions que s’han justificat històricament per errònies creences culturals, religioses o altres sense cap finalitat per a la salut i que tenen unes conseqüències nefastes per a les nenes i les dones. A Senegal la mutilació genital femenina, com a molts altres països africans és un delicte i és teòricament perseguida, però l’índex de prevalença de la pràctica és molt elevada per l’arrelament en la tradició. A Gàmbia, és una pràctica legal, i és viscuda des de les mateixes comunitats com una posició d’autoafirmació.

En baba Leigh formava part d’aquella delegació que ens visità Catalunya convidada per les associacions. Participava d’un grup de cinc persones provinents d’aquests dos països, on hi havia una doctora, una periodista i dinamitzadors comunitaris.

Durant els dies que van estar per Catalunya, van mantenir reunions institucionals i amb professionals diversos, per formar i contrastar experiències per tal d’eradicar aquesta pràctica, des del convenciment i el coneixement des de les pròpies comunitats. Llargues van ser les nombroses sessions que es van fer amb les comunitats d’origen africà establertes arreu del país. En aquelles trobades, parlades amb mandinga, sarahule, diola, sortien tos els aspectes que les famílies sentien. Des de la situació al país, la situació laboral, els problemes administratius de residència; fins a la incorporació a la societat catalana, de com participar-hi, o el xoc dels costums europeus i occidentals amb les tradicions africanes. Una part important de les reunions eren per tractar els aspectes de la salut, l’empoderament de les dones i la sensibilització sobre els efectes nocius –fins la mort en molts casos– de les mutilacions genitals femenines a les menors.

Especialment intenses foren les reunions que l’Imam mantenia amb els col·lectius, amb els homes i en concret amb els líders religiosos per trencar tòpics falsos que venien a reforçar la pràctica; i des del coneixement religiós desmuntava els arguments als qui des d’una posició creient volien justificar “el tall”, la mutilació.

I així ho volem recordar, aquests dies, en el marc del dia mundial de Tolerància Zero contra la mutilació genital femenina que es commemorà el 6 de febrer, tot sabent que des del nord podem treballar, però la lluita contra la mutilació genital femenina es guanyarà des de l’Àfrica, des de les accions que les persones i entitats fan als seus països d’origen per tal d’abolir-la, sovint enmig de serioses dificultats.

L’acció Urgent 353/12 d’Amnistia Internacional acaba amb una frase que diu: “A Gàmbia, els periodistes, els activistes de drets humans i els opositors polítics pateixen amb freqüència violacions de drets humans, la detenció i la reclusió il·legítima, tortures, judicis injustos, fustigaments, agressions i amenaces de mort”.

En Baba Leigh, era, és..., un personatge que darrera el seu caràcter més seriós i sobri, defensa les posicions de forma inalienable, i forta, i porta el compromís a l’extrem. Treballa activament per la defensa de la vida i dels drets de les persones des de Gàmbia i des del compromís. Des dels drets de les nenes, encara que pugui contradir tradicions ancestrals. Però també des dels drets de totes les persones, per defensar el dret d’opinió (encara que hi puguis dissentir) i el dret a la vida. Per això, per defensar el dret a la vida, per anar contra la pena de mort, ara és detingut...