MªDolors Oller, vocal de la Junta de JP Barcelona / 14/10/2013

 

Vivim una profunda crisi del model de democràcia representativa i això demana una anàlisi acurada del què està passant i, a més, l’audàcia de proposar nous camins. Les polítiques de caire netament neoliberal que han permès les desregulacions, les privatitzacions d’empreses i, en definitiva, la colonització de l’Estat per part del capital financer, han suposat que allò que fins al moment havien estat en el seu origen garanties per a l’exercici de la democràcia per part de tothom s’hagin anat convertint en privilegis en mans d’uns pocs i que els drets socials estiguin en clar retrocés. Això no ha fet sinó engrandir l’escletxa entre Estat i Societat, cosa que corre paral·lela a la desafecció vers la classe política, que s’ha vist agreujada amb la sortida a la llum de nombrosos casos de corrupció, que fan gairebé insalvable la distància entre representants i representats en uns moments de greu crisi econòmica que afecta cada cop a més població. En altres paraules, el poder, en comptes de ser realment públic, ha estat objecte d’apropiació per part d'interessos i organitzacions particulars.

Això no obstant, malgrat aquesta evident perversió de la democràcia i del descrèdit que comporta als ulls de la ciutadania, el cert és que la paraula democràcia s'ha convertit en eslògan reivindicatiu i en ella conflueixen molts anhels. Vegi's, per exemple, l’apassionada defensa que en fan els moviments alternatius com, en el nostre cas cas, el del 15M. La lluita per un aprofundiment de la democràcia en un sentit participatiu expressa avui una aposta de futur clara, que pot generar esperances diverses, como si fos la panacea de tots els mals que ens afligeixen.

Així, doncs, i pel que venim dient, no es tracta de tornar a una mena d' “edat d'or” de la democràcia, que no ha existit mai, sinó de transcendir un model de democràcia, el liberal-representatiu que és manifestament insuficient. Per tant, la gran pregunta que ens hem de formular és quin tipus de democràcia volem, la qual cosa ens remet a la vegada al tipus de persona i de ciutadà que volem ajudar a construir. Dit d’una altra manera, es tracta de quelcom de més fondària que la simple regeneració de la política i de la democràcia: és precís repensar-les perquè puguin afrontar de forma satisfactòria els reptes que tenim plantejats avui. Per això, podem dir que avui estem en la cruïlla d’un canvi de model.

Des de fa algunes dècades el model de Democràcia deliberativa ha comportat l’interès de nombrosos filòsofs i politòlegs que han contribuït a desenvolupar la noció, considerant-la com a mètode idoni per a la presa de decisions col·lectives i per la solució de conflictes, car la deliberació parteix d’un marc obert, flexible, on és possible el canvi de las posiciones pròpies. Com és sabut, les bases ètiques del model deliberatiu podem trobar-les en l'ètica del discurs de Karl-Otto Apel i també en Jürgen Habermas, un dels principals inspiradors d’aquest model polític. Aquest darrer concep la democràcia deliberativa com a extensió de l'acció comunicativa i això tant en l’àmbit públic informal com en l’institucional, de manera que aquesta manera de procedir possibilita que polítics, tècnics i opinió pública deliberin entre si seguint les regles democràtiques.

Parlar de democràcia deliberativa és referir-se a l'essència mateixa de la democràcia que és participació, to i que per aquest model, si el demos (el poble) ha de governar, ha de fer-ho a través d'una praxis deliberativa; no en té prou amb l'agregació de vots per assolir la majoria, que és el que és propi d'una democràcia representativa. Són imprescindibles certs requisits per garantir la legitimitat del procediment, com ara la llibertat d'opinió, la llibertat d'informació, la seguretat jurídica, etc. A això cal afegir el grau de disponibilitat de la ciutadania per a participar en el procés.

Aquest model democràtic busca complementar la manera de funcionar la democràcia representativa mitjançant l’adopció d'un procediment de presa de decisions polítiques i és especialment idoni per ajudar a prendre decisions justes, en estar basat en el principi de la deliberació que implica l'argumentació i la decisió públiques de les diverses propostes.

La democràcia deliberativa gaudeix d'un alt poder legitimador. El procés de deliberació, que opera des de la igualtat i te caràcter inclusiu, es caracteritza per tractar d’incloure grups que solen quedar marginats en altres tipus de processos per a la presa de decisions, com poden ser els merament representatius i els meritocràtics. D’aquesta manera, augmenta les possibilitats de diàleg a qualsevol membre de la societat, a la vegada que permet l’autonomia personal en el context d’una comunitat política, mantenint un equilibri entre allò que és públic i allò que és privat. En aquest sentit, s'ha defensat la deliberació en si mateixa per ser un medi que garanteix el desenvolupament de l'autonomia individual que no queda reduïda per la implicació en la cosa pública, sinó que pel contrari, ajuda a l'autorealització dels individus com a ciutadans. En aquest sentit, les persones que han deliberat juntes experimenten que se les ha tingut en compte i se senten implicades i corresponsables amb la decisió presa i, en conseqüència, tals processos de deliberació ciutadana atorguen credibilitat a les polítiques públiques, ajudant a fer-les viables i reforçant la confiança en les autoritats i les institucions.

Continuarem reflexionant.