El lliurament de premis del 8è Memorial Joan Gomis, va resultar ser un acte d’enorme interès. La jove periodista Gemma Parellada, que fa vuit anys que viu i treballa al continent africà, ens va explicar, a tall d’anècdota que el seu pis el té a Costa d’Ivori, però des del febrer que no hi ha posat els peus. No és només una dona inquieta i enormement compromesa, és una mestra del periodisme i de l’ètica professional. Durant la magnífica entrevista que li va fer l’Oriol Llop, vaig sentir algunes reflexions sobre el periodisme que m’han fet pensar molt i, no cal dir, idees i informacions sorprenents sobre la situació de l’Àfrica negra. Realment, t’adones que aquell continent, tan proper i tan llunyà alhora, només el coneixem per quatre tòpics i algunes informacions parcials i interessades.

La Gemma ens va recordar, per exemple, que el Congo continua patint un conflicte que ja ha causat més víctimes que cap altre des de la segona guerra mundial. Dubto que la gent en sigui conscient, d’això. Allà hi ha tota mena de tresors, com ara diamants i el famós coltan, imprescindible per mantenir desperts els nostres telèfons mòbils. Potser això justifica que les grans empreses multinacionals hagin pres partit per un o altre bàndol i els estiguin donant suport, interessadament i egoista, prescindint de les barbaritats que estan perpetrant. La més important d’aquestes salvatjades, ens recorda la Gemma en l’article que li va fer guanyar el Memorial Joan Gomis, és que en aquell país 48 dones són violades cada hora, impunement, com si aquest fos un tribut inevitable de la guerra.

El memorial també ha volgut premiar el programa Latituds de TV3, avui amenaçat de continuïtat. Durant l’acte de lliurament dels guardons, vam poder assistir a l’emissió d’un capítol sobre el tristament famós Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. Un document esfereïdor, que posa en evidència una doble moral imperant a Europa, amb un discurs sobre Drets Humans que no té res a veure amb les pràctiques brutals que es duen a terme en aquells reductes, totalment al marge de la llei, que algú ha comparat amb Guantánamo. Una autèntica vergonya en el cor d’Europa, sobre la qual crec que Justícia i Pau i d’altres entitats que ja ho han denunciat reiteradament, potser s’haurien de plantejar de programar alguna campanya molt més contundent.

Àlex Masllorens
19/11/2013