La societat està hiperconnectada, resulta quasi inimaginable conèixer algú que no tingui mòbil, i cada vegada és mes habitual disposar de connexió a internet en el telèfon. Segons dades de finals de 2011, a l’estat espanyol hi havia 56 milions de línies de telefonia mòbil, i només el Regne Unit supera la nostra taxa de penetració dels telèfons intel·ligents comparat amb la resta de telèfons mòbils, el 51%. Aquest aparell s’ha equiparat a l’ordinador com a equip d’accés a internet; l’any 2011, el 64% dels internautes accedien a la xarxa a través del mòbil.

El mòbil intel·ligent accelera la “revolució digital” perquè com manté Agustin Blanco “trenca les limitacions espai-temporals en l’accés a internet, privatitza i personalitza l’ús de la xarxa i esdevé pels usuaris el principal àmbit de comunicació quotidiana, tant a la vida personal com professional”.

A banda de la importància social, l’impacte econòmic és molt important. Per exemple, J.P. Morgan va estimar que l’aparició de l’IPhone 5 podria fer augmentar, no només els ingressos de la companyia Apple, sinó també el producte interior brut dels Estats Units entre un 0,25 i un 0,50%.

Els mitjans de comunicació tradicionals i la publicitat han construït un relat de la revolució digital basat en la innovació de les companyies o en l’emprenedoria de persones visionàries com Steve Jobs. El disseny i les aplicacions que trobem en els nostres aparells semblen transportar-nos a una utopia tecnològica feta realitat.

Tanmateix, altres aspectes queden a la foscor; són històries d’injustícia i de domini.

L’informe “Impunitat S.A. Eines de reflexió sobre els “súper drets” i els “súper poders” del capital corporatiu”, ens adverteix que el metabolisme europeu es caracteritza per una alta dependència de matèries primes provinents de l’exterior. El 2008, la UE-27 era la regió que més recursos importava a nivell global.

La Unió Europea, en el marc de la iniciativa de les matèries primes, ha identificat 41 minerals crítics per a la nostra economia, entre els quals 14 són estratègics pel seu gran impacte en l’economia i perquè la seva obtenció té un risc creixent de limitació. Entre ells hi ha el tàntal, mineral que s’extrau del coltan (abreviació de columbia-tantalita).

Aquesta matèria, és un superconductor que funciona a altes temperatures, no es veu afectat per la corrosió i emmagatzema carrega elèctrica. Els ordinadors, les càmeres digitals, els telèfons mòbils i altres aparells d’alta tecnologia es fabriquen amb tàntal. Segons dades del 2009, entre el 64% i el 80% de les reserves de coltan es troben a l’est de la R.D. Congo i a aquesta zona s’extrau el coltan amb les taxes més elevades del món de concentració de tàntal.

Però l’est de la R.D. Congo ha estat des de finals del passat mil·lenni i fins l’actualitat, l’escenari de la guerra més cruenta des de la segona guerra mundial. En aquest context, l’extracció i la comercialització del coltan ha generat ingressos per les xarxes criminals i grups armats de diversa índole que han pogut reclutar soldats i adquirir armament per mantenir la guerra.

La voluntat de controlar la provisió d’aquest mineral estratègic que sosté un dels dispositius essencials de la societat hiperconnectada, pot explicar que la Unió Europea hagi fet l’orni a les demandes de regulació de la cadena de subministrament dels aparells d’alta tecnologia, que des de les mines de la R.D Congo acaben a les nostres butxaques.

També el desig de no incomodar els executius de les empreses de telefonia, que cada any visiten Barcelona durant el Congres Mundial del Mòbil, explica que la Generalitat s’hagi mostrat inactiva davant les mocions de 12 ajuntaments catalans i la
resolució del Parlament de Catalunya que instà al govern a sol·licitar a l’organització del Congrés la inclusió d’un espai de reflexió i de diàleg sobre les responsabilitats de les empreses de telefonia mòbil en la continuïtat de l’explotació dels recursos naturals a la R.D. Congo.

Es tracta d’una trista paradoxa que aquesta societat hiperconnectada faci el desentès i tanqui els ulls davant d’aquestes incòmodes connexions que qüestionen el relat ple de
glamour de la innovació tecnològica.

Miquel Àngel Prieto, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau
24/02/2014