El passat mes d’octubre, vàrem començar una breu reflexió sobre la necessitat de recrear el model democràtic si volem que la democràcia no se’ns buidi de contingut i apostàvem per una recreació en una línia més participativa i deliberativa. Avui ens fixarem en la idoneïtat del model proposat, centrant-nos especialment en el seu aspecte deliberatiu.

Cal partir de la base que, en societats plurals com les nostres, és clara la idoneïtat de la deliberació, doncs les conviccions dels ciutadans són diferents i el desacord, pel que fa a les preferències, notable. La deliberació —que té en compte els pros i els contres abans de prendre una decisió, valorant-los— és necessària especialment en temes en els quals estiguin implicades qüestions de justícia que afecten tothom. Així mateix, contextos culturalment plurals requereixen l’escolta de l’altre, del diferent, i la deliberació reuneix característiques que ho possibiliten.

Si el model de Democràcia representativa parteix de la idea que els ciutadans formen les seves preferències i interessos en privat i opera a través de l’agregació de les dites preferències i interessos, que se sumen en públic, per a seguir allò que decideixi la majoria, descartant qualsevol canvi en l’opinió de cada ciutadà, el model de Democràcia deliberativa respon a una altra lògica. Parteix de la base que els ciutadans poden fer quelcom més que sumar interessos i sotmetre’s a la majoria: són capaces de convertir-se en poble, abandonant l’anonimat de la massa (conjunt d’individus aïllats incapaços d’actuar de forma concertada i amb projectes individualistes, que s’assemblen més a serfs que a ciutadans implicats socialment); un poble amb aspiracions compartides i propòsits comuns, al menys, en certs temes.

Els teòrics d’aquest model creuen possible formar una voluntat comuna mitjançant, precisament, la deliberació, que no ha de ser sobre totes les qüestions, sinó sobre alguns assumptes de justícia ineludibles, que afecten tothom i en els quals es produeix «el pas del “jo” al “nosaltres”, a través de la formació democràtica de la voluntat». I mentre que la política pròpia del model agregatiu posa l’accent en la votació, la política deliberativa ho fa sobre les propostes i l’intercanvi d’arguments, buscant l’acord entre les parts en relació a l’assumpció de compromisos i responsabilitats de cadascuna d’elles. D’aquesta manera, si en el model d’agregació es genera en cada tema una “construcció partidista de la realitat”, que a la llarga posa en crisi la vida pública en buscar només la diferenciació de les altres opcions, operant amb una utilització electoralista i, per tant, a curt termini, la política deliberativa procura que els ciutadans estiguin ben informats i siguin capaços d’assumir les responsabilitats que
els corresponguin en la decisió comuna.

La Democràcia deliberativa es molt més que votar i elegir. La deliberació és una forma de donar densitat i qualitat a la democràcia, posant en pràctica l’autonomia crítica dels ciutadans. Cal tenir en compte que no es tracta només d’un mètode procedimental: podríem dir que la idea que defineix el concepte de Democràcia deliberativa és la deliberació en si mateixa, en tant que significa partir d’un concepte antropològic diferent de l’individualisme, perquè aquí es confia en la capacitat dels ciutadans per a trobar-se, respectar-se, dialogar i construir junts projectes de convivència.

Així mateix, perquè un tal model pugui ser operatiu necessita una transformació a fons dels partits polítics, indispensables per el funcionament d’una Democràcia representativa, però que han de ser objecte d’una profunda democratització i adoptar un canvi de perspectiva per evitar que es moguin sempre amb consignes electorals. Però també necessita de ciutadans capaços de participar en les discussions, amb els coneixements suficients per tenir posicions ben informades i disposats a assumir la tasca que els correspongui en la decisió comuna, ciutadans capaços de pensar no només pel seu interès sinó també pel be comú. Per altra part, és necessari poder comptar amb una opinió pública crítica i mobilitzada, cosa que està als antípodes de la immediatesa propiciada per la cultura de la imatge en la que ens trobem immersos.

Mª Dolors Oller Sala, vocal de la Junta de JP Barcelona
07/03/2014