Dir que Israel és un estat racista pot no agradar a la gent que no està ben informada del que passa, tant dins de les fronteres de l’estat, com en els territoris palestins ocupats militarment per Israel. Els arguments que seguidament exposo són, al meu entendre, suficientment demostratius d’aquesta afirmació.

Israel afirma en la seva Constitució que és un estat confessional de religió jueva. Aquesta declaració es reafirma quan es comprova que la resta de religions estan discriminades perquè no gaudeixen dels privilegis que té la jueva. Per exemple, fins ara els jueus ortodoxes que es dedicaven a l’estudi de la Torà es lliuraven de fer el servei militar obligatori (SMO), —una nova llei els obligarà a partir d’ara— la qual cosa no era extensiva a les altres religions amb una sola excepció, els musulmans palestins; l’estat d’Israel impedeix l’accés a l’aprenentatge militar a la població palestina que té ciutadania israeliana, i que arriba al milió de persones.

És una discriminació religiosa, perquè altres ciutadans musulmans que no siguin àrabs, cristians o d’altres religions estan obligats a fer el SMO. Aleshores, el motiu no és solament religiós: també és ètnic, per pertànyer a la comunitat palestina. És a dir, Israel no confia que la ciutadania palestina pugui estar interessada en la seguretat de la població i del seu estat.

Però aquests israelians palestins pateixen altres discriminacions davant de la resta de ciutadans. Una altra limitació dels ciutadans israelians palestins és l’impediment de treballar en qualsevol branca de l’administració pública. A més, tenen enormes dificultats burocràtiques per viatjar a l’estranger però, sobretot, les tenen per viatjar als territoris ocupats de Cisjordània, i impediment total per visitar Gaza, encara que tinguin familiars en aquests territoris. Aleshores, es pot afirmar que els palestins d’Israel no són ciutadans de ple dret, sinó d’una categoria inferior, potser súbdits.

Aquesta discriminació ètnica prové de la creació de l’estat sionista d’Israel en 1948, quan la proclamació de l’estat va anar acompanyada d’una neteja ètnica i expulsió de 800.000 palestins de les seves cases i terres. Una expulsió acompanyada de repressió que va comportar alguns milers de morts. Per això els palestins commemoren cada any aquella fatídica data com la Nakba, quelcom similar a l’Èxode dels jueus. Després del seu naixement, el govern d’Israel va continuar la persecució dels palestins dins d’Israel, apropiant-se de territoris no assignats per Nacions Unides, enderrocant cases i expulsant els seus habitants palestins (expulsions que avui continuen a l’est de Jerusalem).

Però Israel no en va tenir prou expulsant-los dels territoris ocupats. Sinó que després de diverses guerres ha ocupat militarment nous territoris a Cisjordània, on practica el colonialisme situant 300.000 colons i adjudicant-los les millors terres. Per rematar aquesta ocupació s’ha esquarterat el territori de Cisjordània mitjançant un mur que impedeix la comunicació entre els habitants palestins; tancant pobles i comunitats que queden aïllades en forma de guetos mitjançant controls que impedeixen la llibertat de moviments per accedir a hospitals, escoles o llocs de treball.

A la franja de Gaza, l’únic territori no ocupat militarment, on viu un milió i mig de persones, és un enorme gueto tancat per terra, mar i aire per les forces militars d’Israel, on s’impedeix, excepte menjar, l’entrada de medicaments i molts tipus de productes.

Moltes d’aquestes qüestions són suficients per afirmar que Israel no és un estat democràtic, perquè practica l’apartheid amb els palestins i en aquest sentit, és un estat racista.

Pere Ortega, membre del Centre d'Estudis per la Pau, J.M. Delàs, de Justícia i Pau

19/03/2014