La necessitat de pensar i decidir no moguts només per l’interès propi sinó també pel bé comú ens exigeix, com a condició necessària, tenir espais per a deliberar i en aquestes breus línies precisarem avui les diferències principals entre el debat i la deliberació. Així podrem apreciar la qualitat que aquesta darrera aporta a la democràcia.

El procediment deliberatiu parteix de la base que és realitzat per persones iguals, ben informades sobre la temàtica a debatre i que volen buscar conscientment la millor solució col·lectiva al supòsit. Aquestes són les premisses. Por tant, podríem dir que la deliberació es mou per uns valors de fons diferents als que són propis del debat. No s’ha de perdre de vista que la praxis deliberativa, partint dels mínims compartits, proporciona un terreny comú i cerca l’apropament de posicions, no la victòria d’una, la majoritària, sobre la resta. I, per tant, en la deliberació els ciutadans actuen constructivament, amb vocació inclusiva, en un procés que és, per naturalesa, obert, perquè no només permet respectar, valorar i escoltar altres punts de vista, sinó també reflexionar sobre els propis, acollint aspectes dels altres. Ningú és amo de la solució que es “teixida” entre tots. En altres paraules, la Democràcia deliberativa confia que els ciutadans són capaços de transformar preferències preses en perspectiva individualista en una decisió presa en perspectiva del col·lectiu (bé comú). En aquest sentit, pot afirmar-se també que la deliberació ajuda a superar barreres entre allò individual i allò col·lectiu, implicant socialment a la ciutadania i fomentant l’articulació del teixit social.

Les diferències entre allò que és un debat i una deliberació són clares, car la seva finalitat és diferent i, per tant, els valors en joc també ho són. Així:

Si en el debat es busca evidenciar les debilitats de l’altra part, la deliberació pel contrari vol ressaltar les seves fortaleses que li seran d’interès a l’hora d’elaborar, entre tots, la decisió comuna. I en comptes de partir de les diferències, com ho fa el debat, la deliberació se centra en buscar els punts de contacte.

El debat pressuposa tenir conviccions fortes, ben fonamentades, mentre que la deliberació, que intenta comprendre a l’altra part, evita judicar les creences alienes. En conseqüència, mentre el debat implica estar en bàndols oposats i busca provar que l’altre està equivocat, la deliberació busca la col·laboració i l’entesa. Per això, la seva meta no és guanyar i imposar el seu punt de vista, cosa que sí persegueix el debat, sinó trobar un terreny comú per a l’acció i decisió polítiques, que podrà tenir així major consistència. És per això que el debat defensa les posiciones com a veritats absolutes, mentre que la deliberació presenta posicions susceptibles de ser reelaborades car allò que se cerca no és defensar la pròpia com a millor solució, sinó trobar la millor solució entre tots, arribant així a una voluntat democràtica comuna.

En conseqüència, si en el debat s’escolta per a trobar falles en l’adversari i poder elaborar els propis contra-arguments, en la deliberació l’escolta va destinada a comprendre i trobar significat en l’acord, posant l’accent en criteris de racionalitat i imparcialitat. La deliberació és capaç, així, de transformar el conflicte en cooperació.
En definitiva, la deliberació ajuda a construir una opinió pública millor fonamentada, cosa essencial pel bon funcionament de la democràcia i perquè aquesta gaudeixi de legitimació, alhora que fa guanyar en qualitat a la pròpia democràcia.

Mª Dolors Oller Sala
07/04/2014