Núria Carulla"Aquests temps de crisi han servit com a mínim per treure’ns la bena dels ulls per veure com una realitat camuflada de normalitat i honestedat apareixia enfangada en afers dubtosos i il·legals. Mirar la realitat cara a cara, però, causa desconcert i inseguretat, sobretot quan s’havia dipositat una confiança cega en les actuacions de certes persones públiques i de certs grups polítics". Article d'opinió de Núria Carulla, membre de la Junta de JP Barcelona.

Les notícies sobre la corrupció són constants. Ens omplen d’indignació i ens enfonsen, una mica més, en la resignació que ens han pres el pèl i no hi podem fer res. Les notícies, però, no són iguals a tots els mitjans: depèn de l’orientació política del propietari del mitjà que en destaquin unes o altres. Per tant, a més de destapar escàndols i corrupteles també volen orientar la nostra indignació cap a interessos particulars.

Per part dels partits polítics, en lloc de prendre un compromís ferm de distanciar-se dels seus elements tòxics i d’emprendre un camí de transparència i de democràcia, estan en la fase del “i tu més” fastiguejant-nos a tots plegats i volent-nos empènyer a prendre partit per enfonsar uns i defensar altres, malgrat les denúncies i les evidències.

Els jutges són criticats durament i, moltes vegades, s’enduen la pitjor part de la nostra desconfiança perquè al cap i a la fi, personatges que s’han passejat estafant i malbaratant de manera evident no acaben a la presó.

Cadascun dels estaments públics, que no tant els privats (a excepció dels bancs), s’enduen la seva part de crítica indignada per part de la ciutadania, per les actuacions poc clares o lentes o parcials, a parer nostre, que duen a terme.

Per tant, la desconfiança està generalitzada i focalitzada cap a l’actuació pública de les institucions. La política i els serveis públics són fonamentals per tal que un país tiri endavant. Cal ser més ferms i seriosos i exigir, d’una vegada, honestedat i professionalitat als polítics i als serveis públics. Cal demanar explicacions de les coses que no funcionen i cal començar a confiar que és possible canviar hàbits i dinàmiques per fer un país millor.

Engrescats com estem en la lluita pel dret a decidir, hi ha un discurs il·lusionant que tot pot anar millor si anem sols. La il·lusió és una força molt poderosa però no arregla els problemes ni canvia les persones. Per fer un país millor, l’hem de treballar i l’hem d’exigir. No posar la confiança cegament en qui ens promet paradisos, que acaben sent simplement fiscals per a uns pocs. La confiança l’hem de dipositar en l’organització que siguem capaços de portar a terme, en la capacitat de diàleg i de treball i sobretot en la ferma convicció que la majoria de les persones vol ser i és honesta.

No ens deixem embadocar amb els milions que alguns han guanyat i s’han guardat escatimant-los a tots, ni tampoc pels milions que maneguen futbolistes o altres figures de l’espectacle. Tots aquests que en tenen senzillament han de contribuir com fa tothom i sense trampes. Això no serà possible sense una bona fiscalitat, més justa i equilibrada i una exigent actuació de les inspeccions d’hisenda, rebutjar reformes disfressades de rebaixes fiscals que segueixen afavorint, encara més,  les grans fortunes.

Hem d’intervenir més en el disseny del país que volem, confiar i treballar. Més val conèixer la realitat tal com és que no pas viure enganyats. Ja hem vist que els governs i els partits polítics no estan evolucionant, els bancs i les grans fortunes s’aprofiten de la crisi que esclafa tothom. Només quedem nosaltres, tots nosaltres, milions de persones que patim les conseqüències de les actuacions d’alguns i de la falta d’actuació de molts. Si volem un país millor, se’ns gira feina.

Núria Carulla, membre de la Junta de JP Barcelona

22/09/2014