Pere Ortega"Del 6 al 9 de juny, va tenir lloc a Sarajevo la Trobada per la Pau Sarajevo 2014. Es tractava d’un encontre del moviment per la pau mundial per recordar que precisament a la ciutat de Sarajevo, ara fa cent anys, va tenir lloc l’esdeveniment que va desencadenar la I Guerra Mundial, l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria, hereu de la corona de l’imperi Austrohongarès". Article d'opinió de Pere Ortega, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs.

Fou una guerra insensata de caràcter imperialista, on els imperis d’aleshores van enviar a morir en les trinxeres europees deu milions de soldats i va causar la mort de deu milions més de civils. I en aquest sentit, era un lloc apropiat per fer una crida a la pau mundial.

Amb el títol de “La pau és possible” va tenir lloc la conferència inaugural, en la qual, entre d’altres intervencions, la irlandesa premi Nobel de la Pau, Mairead Maguire, va llençar la proclama de que "no volem més guerres i els conflictes s’han de resoldre de manera pacífica". La trobada va reunir 2.500 persones de 32 països, la majoria provinents de països europeus, però també d’altres indrets del món, que es van reunir en 190 tallers per debatre múltiples qüestions relacionades amb la pau mundial.

Les conclusions que podem extreure de la Trobada és que l’amenaça de la guerra continua present en el món amb la mateixa intensitat i freqüència que en el passat recent i, en conseqüència, el moviment per la pau ha d’intervenir amb més energia coordinant-se a nivell internacional per aturar les guerres i ajudar a implementar la pau.

Sobretot, després de la lliçó que ens dóna la història que molts conflictes s’han resolt per mitjans pacífics i sense guerra.

Si a Sarajevo va començar la I Guerra Mundial, també a Sarajevo, cent anys després pot ser un punt de partida on comenci la pau mundial. Així es va reivindicar l’abolició del militarisme, avui encara molt present en molts països del món; també la reducció de la despesa militar i de les forces armades. Sobre aquest darrer punt és on el Centre Delàs de Justícia i Pau va estar present amb una delegació de set persones i va  organitzar un Taller sobre “Despesa militar”.

Va ser especialment significatiu el record continuat a les guerres que tingueren lloc a l’Ex-Iugoslàvia i, en especial, el setge a la ciutat de Sarajevo i a les deu mil víctimes que la guerra va ocasionar en aquesta ciutat. Precisament, els rastres de la guerra civil encara són molt presents en tot el país, un enfrontament terriblement sanguinari en un país, Bòsnia-Hercegovina, que es definia com a multicultural i multiètnic, a causa de la presència de bosnians, croats i serbis que, amb religions diferents, convivien agermanats sense problemes, fins que els interessos atiats des de l’exterior per un nacionalisme excloent va dividir la població ètnicament i va portar a la guerra amb la invasió del territori pels exèrcits croat i serbi.

Avui Bòsnia-Hercegovina és un país dividit en dos, fruit dels acords de Dayton sota els auspicis dels EUA: la República Sprska de majoria de població sèrbia, i la pròpia Bòsnia, on es percep una major multiculturalitat. És gratificant veure com a Sarajevo conviuen mesquites, sinagogues i esglésies catòliques i ortodoxes; veure dones joves amb vel però vestides com qualsevol noia europea i barrejades amb grups de joves on no es percep cap signe identitari extern.

És clar que caldran que passin diverses generacions perquè s’extingeixi l’horror de la guerra. És massa el dolor viscut pels familiars morts o dones, germanes i filles violades. Tot aquest horror encara és molt present i és molt xocant veure com s’aixequen monuments que perpetuen el record d’una guerra fratricida. A Mostar, una ciutat on la guerra va ser especialment acarnissada, dividida per les dues ribes del riu Neretva, a un costat, el barri catòlic de croats i, a l’altre, el bosnià musulmà. Una ciutat avui dividida amb dues administracions, dues escoles, dos hospitals, un croat i l’altre bosnià. En el barri catòlic han aixecat una creu de 35 metres sobre la muntanya que domina i es veu des de qualsevol indret de la ciutat. Un cim des d’on l’exèrcit croat bombardejava el barri musulmà. Un signe que la pau encara té assignatures pendents, en aquest cas per l’autoritat catòlica.

Malgrat l’existència d’alguns signes que no inciten ni al perdó ni a la reconciliació, la pau és possible, i aquest és el clam llençat des de la Trobada per la Pau Sarajevo 2014.

Pere Ortega, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs
01/07/2014