Eulàlia Reguant, membre de Justícia i Pau (10/12/2012)

Un deute és il·legítim quan compromet la dignitat dels pobles, amenaça la coexistència pacífica dels ciutadans, viola els drets humans i civils.

Eulàlia Reguant, membre de Justícia i Pau / 10/12/2012

Tres dies després de les darreres eleccions autonòmiques, el partit guanyador, fins al moment al capdavant de la Generalitat de Catalunya, anunciava una retallada pel 2013 de 4.000 milions d'euros, equivalent a les retallades del 2011 i 2012. Més enllà de valorar la idoneïtat de l'anunci just després d'unes eleccions, i el fet de no haver-ho anunciat en campanya electoral, és necessari valorar per enèssima vegada si les polítiques d'austeritat aplicades per ordre de la Troika arreu del sud d'Europa són adequades per construir una societat justa i solidària.

Com hem vist els darrers anys, aquestes mesures anomenades “d'austeritat” l'únic que han aconseguit ha estat l'augment de la recessió econòmica, i han portat com a conseqüència la degradació dels drets socials, del medi ambient i de la qualitat de vida. Però a qui sí que segueixen beneficiant són als creditors dels governs i dels bancs, que no són altres que més bancs que contemplen impassiblement com la prioritat del pagament del deute (emparant-se en la Constitució Espanyola, per una modificació aprovada en ple estiu l'any 2010) destrueix els drets socials fins ara assolits i augmenta les seves arques.

Així, les retallades de 4.000 milions d’euros anunciades la darrera setmana de novembre han de servir bàsicament per pagar com a mínim 2.300 milions d’euros d'interessos del deute de la Generalitat de Catalunya, i per tant, constatem com les polítiques acaben anteposant els bancs a les persones, socialitzant les pèrdues però privatitzant els beneficis.

Però, ara que commemorem l'aniversari de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans és necessari apuntar que el pagament del deute és injust perquè, a través de la priorització del seu pagament, atempta contra els drets de la població. En el preàmbul, la declaració adoptada el 10 de desembre de 1948, es reafirma en la fe en els drets humans fonamentals i la dignitat i el valor de la persona humana: Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia. Per tant, podem afirmar que un deute és il·legítim quan compromet la dignitat dels pobles, amenaça la coexistència pacífica dels ciutadans, viola els drets humans i civils.

Per això, en un moment on la ciutadania va, de nou, apropant-se a la vida política després d'una època de desafecció, és l'hora de reclamar com ja va fer el president de Burkina Faso, Thomas Sankara l'any 1987, el dret dels pobles de repudiar el deute que considerin il·legítim.

La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, No Devem!, No Paguem!, entén que hi ha prou indicis d'il·legitimitat en el deute de la Generalitat, el govern espanyol i la UE que utilitzen per aguditzar la sagnant política d'austeritat. La plataforma exigeix el dret a saber i, en darrera instància, de dir, col·lectivament, no al pagament del deute.