Joan López Casasnovas"La desafecció envers les institucions europees continua a cotes tan altes que a les eleccions del 25 de maig només el 32’46% del cens de votants de les Illes Balears ha optat per alguna candidatura. Tanmateix, els eurodiputats ocupen el seu escó. Què passarà a partir d’ara?" Nou article d'opinió de Joan F. López Casasnovas, membre de JP Menorca.

Segurament, ben prest, una vegada constituïdes les noves majories a les institucions europees, els mitjans de comunicació hi deixaran de prestar atenció. Serà el moment de comprovar la responsabilitat política d’uns i altres, de la societat per sentir-se i exercir la ciutadania europea (opinió, participació, decisió), i la dels seus representants electes. Fa poc Caritas espanyola recordava que la pobresa i la desigualtat són una amenaça per a les persones i per a la democràcia i deia: “La UE i els seus Estats membres han de complir els seus compromisos per rescatar a 20 milions de ciutadans de la pobresa abans de l'any 2020”. 

Cap a on avançarà, doncs, aquesta Europa? Es contrarestarà l’euroescepticisme? Es posarà fre al neofeixisme i a la xenofòbia? S’acabarà amb l’austericidi? S’avançarà en drets socials i en polítiques d’igualtat? Tindrà la Unió Europea un pes major en les grans decisions mundials...? Són preguntes les respostes a les quals no es coneixeran fins que les institucions es posin en marxa. Tanmateix, amb els resultats a la mà, no cal ser gaire optimista; és més, hi ha qui diu que avui en dia un optimista és un beneit o un impostor, tot i que els canvis de política econòmica, social, cultural, de cooperació dins i fora del continent europeu, de transparència i qualitat democràtica...són possibles. Però possible no equival a probable i allò més probable és que les elits continuïn tallant el bacallà.

Vivint a Menorca, em deman què espera la societat balear de la UE, si és que n’espera res? Els centres de poder a les Balears continuen allà de sempre, entorn al lobby empresarial turístic i financer, al qual, dit sia de passada, li importen poc les polítiques redistributives i d’igualtat, les polítiques culturals, lingüístiques i comunicacionals, etc. El govern de Bauzá no deixa d’actuar com a escolà d’amèn al servei d’aquests interessos. En voleu una prova? Anau a la web del govern i cercau els eixos estratègics d’especialització econòmica que Balears -una de les 270 regions de la Unió- ha enviat a Europa a la recerca de finançament: tots els eixos fan referència al turisme. Sense obviar la importància del sector, la diversificació productiva, l’eix mediambiental, les polítiques energètiques alternatives (a unes Illes que reben 12 milions de visitants a l’any), etc. ni es contemplen. Pitjor encara, el govern, més enllà de les dades quantitatives d'arribades, nombre de places hoteleres ocupades, establiments extrahotelers, despesa turística, etc., hauria de posar més atenció al Sistema Europeu d'Indicadors per a la gestió sostenible de les destinacions turístiques. Aquests indicadors formen part de l'estratègia iniciada el 2010 per al desenvolupament d'un turisme sostenible, responsable i d'alta qualitat a Europa. Llàstima que aquesta informació inclosa en publicacions oficials sigui ignorada pel mateix govern que les publica!

Tampoc no es poden ignorar temes vitals per a unes illes com el transport o que les platges d’Europa estan en risc per mor de les prospeccions de petroli a la Mediterrània. Així mateix, s’han de fer visibles a Europa sencera qüestions candents com el conflicte educatiu, les retallades en sanitat, la marginació de la llengua, la precarització laboral, les minves a les llibertats, la corrupció i amiguisme generalitzats..., conseqüència de politiques nefastes. 

Brussel·les no és tan enfora que deixem els nostres eurodiputats vivint durant un quinquenni als llimbs. Ni al paradís (fiscal) de Luxemburg, on alguns solien cobrar llurs nòmines. Què faran els nostres representants a la UE per rescatar-nos del pou on ens condemna la incompetència política i la inconsciència ciutadana? No s’oblidi que Balears ocupa el tercer lloc en la llista d’euroregions més deficitàries, amb 309 milions d’euros aportats i només 28 rebuts. S’aconseguirà mai que les illes Balears rebin d’Espanya i de les institucions europees un tractament d’insularitat, si més no com el reben les Canàries o les ciutats de Ceuta i Melilla? Els partits minoritàriament majoritaris (PP i PSOE) s’han oblidat del tot de referir-se a aquests assumptes ‘que-realment-afecten-la-ciutadania’ durant la campanya electoral passada (per cert, gens memorable).

Joan F. López Casasnovas, membre de JP Menorca
2 de juny de 2014