Aprofundim una mica més sobre la deliberació, aquesta vegada tenint com a punt de referència la consecució del bé comú, el bé de la col·lectivitat.

La deliberació pública, en obligar a prendre en consideració els interessos aliens, no ignora les visions minoritàries i, en conseqüència, resulta un model més respectuós amb la dignitat de tothom, en evitar la “tirania de la majoria” que desvirtua la democràcia i la tenyeix d’accents autoritaris. I en haver-se d’argumentar les motivacions en públic, propicia que quedin excloses del debat polític aquelles posicions manifestament inacceptables i injustes, cosa que és certament positiva. Així mateix, la discussió pública estimula el desenvolupament de les qualitats democràtiques tant en els ciutadans com en els líders polítics.

I si ho analitzem en termes de legitimació, cal recordar que allò que legitima una decisió no és que es prengui per majoria, car una decisió majoritària pot defensar interessos particulars i, pel contrari, una de minoritària pot defensar interessos públics. Per això, el que legitima una decisió rau en que:

a) s’estableixi un diàleg en el qual participen tots els afectats, de forma directa o bé a través de representants que defensin els seus interessos;

b) hi hagi informació suficient;

c) s’arribi a una decisió en la que es defensin interessos que es puguin generalitzar;

d) en la decisió final es facin sentir els interessos de tots els afectats.

A més, si en la Democràcia liberal representativa el bé comú, entès com a bé de la col·lectivitat, és una realitat “irrealitzable” perquè les posicions particulars en defensa dels seus interessos respectius no són conciliables, de manera que sempre s’imposa la majoria (amb un cert respecte a les minories), a través de la deliberació el subjecte es realitza com a ésser polític en el contrast de parers i en la possibilitat que de tal contrast –que suposa un diàleg que si ho és de veritat, practica l’escolta i tracta de posar-se en la situació de la part contrària per a tractar d’entendre els seus raonaments– pugui sorgir una proposta enriquida, que reuneixi el millor de les parts. En aquesta concepció de la democràcia el bé comú es concep com una meta a assolir, resultat de la deliberació en els àmbits públics i, per això, implica al ciutadà, amb la qual cosa la base de legitimació s’amplia.

En suma, es pot considerar la Democràcia deliberativa com una resposta adient als problemes de legitimitat, de cerca del consens i de relacions entre governants i governats en societats lliures i plurals. En posar-se en aquest model un fort accent en la participació dels involucrats en la presa de decisions a través del procés de deliberació, aquest opera clarament com a forma de legitimació.

Amb aquesta aportació, acabem la reflexió que hem vingut realitzant sobre com omplir de contingut la democràcia, fent que guanyi en qualitat.

Mª Dolors Oller Sala, membre de la Junta de JP Barcelona
07/05/2014