"En algun moment de la nostra vida a totes i tots ens toca assumir un paper per decidir algun aspecte de la vida en col·lectiu, p.ex. com a membre de la junta de l’escala de veïns, participant com a tribunal en un judici, o en una mesa electoral. Segurament, la majoria accepten aquesta obligació a desgrat." Article d'opinió d'en Miquel Àngel Prieto, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau.

Molts som socis de l’associació de pares i mares, però ho fem perquè volem participar en les decisions sobre el projecte pedagògic de l’escola o perquè organitza la festa de fi de curs, que tant agrada als nostres fills?

En el temps que ens queda després dels compromisos familiars, laborals o altres, participem en reunions, comitès o grups que organitzen activitats col·lectives d’interès general?

Segons una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques de l’any 2011, més del 75% de la població de l’estat diu que “mai ho ha fet” i un 74,5% diu el mateix sobre la participació en activitats col·lectives en benefici de la comunitat (recollir signatures, netejar un parc...).

La Fundación Encuentro, en el seu informe del 2013, detecta que en el llenguatge quotidià allò públic s’equipara a estatal i es delega la responsabilitat personal respecte a les coses comunes. Els vincles i compromisos socials que predominen són els que establim amb les persones properes (família, amics...).

La crisi ha generat nombroses mobilitzacions i una crida generalitzada a la “regeneració democràtica”. Potser podem aprofitar aquest debat per reflexionar, no només sobre els canvis necessaris entre la classe política, els poders públics i altres actors clau de la vida pública (mitjans de comunicació, esglésies...) sinó també sobre els nostres comportaments col·lectius i individuals.

La tasca de les persones voluntàries, com les de presons que Justícia i Pau va reconèixer fa unes setmanes, és una expressió del compromís amb les coses públiques que cal reivindicar i fomentar. Que la regeneració democràtica arribi al conjunt de la societat també significa que els vincles de solidaritat familiar (imprescindibles per aguantar les conseqüències de la crisi), han de complementar-se amb vincles associatius que articulin i defensin interessos col·lectius més enllà del nostre cercle més proper.

Miquel Àngel Prieto, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau
11/02/2015