Laura Ribera EdOArticle d'opinió de la Laura Ribera Barniol, membre de Justícia i Pau Barcelona.

Els i les nostres germanes del Rif

Aquest darrer any la regió del Rif, situada al nord oriental del Marroc, ha sigut capçalera en alguns informatius dels telenotícies estatals i catalans i ha aparegut a les columnes d’alguns diaris. Potser haurem sentit a parlar de les manifestacions populars a la ciutat d’Al-Hoceima, de les reivindicacions socials per a la millora de la situació sanitària a la regió, l’educació i el treball, i per a una representació i autonomia política més eficient i representativa, entre d’altres.

Josep Maria Fisa EdOArticle d'opinió d'en Josep Maria Fisa, consiliari de Justícia i Pau Barcelona.

50 anys Justícia i Pau

Justícia i Pau va ser constituïda, sense fer remor, per Pau VI, el 1967. Un any després es constituïa la Comissió de Barcelona. Temps conciliars i de nova primavera de l'església, que havia patit una certa hibernació. Per això Jesús alertava els seus deixebles que no deixessin d'escrutar els Signes dels Temps, en aquella poca històrica concreta. I per això avui ens ho continuem plantejant i ens ho recordem a nosaltres mateixos. Ara especialment quan fem una pausa de balanç de tot el treball fet.

Xavier Merino EdOArticle que ens envia Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau, publicat al Diari de Girona el dia 12 de febrer del 2018

Pere Casaldàliga: 90 anys

Avui commemorem el norantè aniversari del bisbe Pere Casaldàliga. Enamorat de Jesús de Natzaret, seguidor i difusor de la teologia de l'alliberament, ha dedicat la vida als pobres, als silenciats, als exclosos. Als immigrants mentre va ser a Barcelona i Sabadell i als indis i peons del Mato Grosso des que el 1968 s'instal·là al Brasil i fundà una missió en aquella regió. El 1970 fou nomenat administrador apostòlic de la Prelatura de Sâo Fèlix do Araguaia i, el 1971, bisbe.

Maria Martin EdOArticle d'opinió de Maria Martín Goula, col·laboradora de Justícia i Pau.

Entre dues aigües: sobre l’experiència migratòria i d’acollida

Tornar a casa després d’un temps sempre ofereix espais per als contrastos. Després d’un parell d’anys seguits a Estats Units, Barcelona em va impressionar de nou: els transports públics, el sistema de salut, l’estil de vida, tot em va semblar al principi distant i nou però en pocs dies familiar i propi. Barcelona, és casa. En un context on els atemptats terroristes han estat tristament notícia, o els comentaris de líders mundials qüestionen la validesa de la diversitat cultural i els processos d’acollida, la meva visita a Barcelona em porta a reflexionar sobre el procés migratori del que sóc testimoni en primera persona. Com és que un adult pot sentir-se com a casa quan és a la seva ciutat d’acollida, però pot sentir que no hi pertany, tot i els esforços evidents per part de la comunitat d’acollida?

Llorenc Olive EdOArticle de Llorenç Olivé, membre de Justícia i Pau Barcelona

Els dimecres ens veiem a la plaça del Rei perquè som sal de la terra i llum del món

Fa uns dies es va celebrar el Dia Mundial de la No-violència i la Pau. Gràcies a una iniciativa del poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal, des de fa anys es fan activitats i tallers a les escoles per promoure la cultura de la no-violència, el diàleg i la resolució pacífica de conflictes. Coincideix amb la data de la mort de Mahatma Gandhi per reconèixer el seu testimoniatge.