Laura Ribera EdOArticle d'opinió de la Laura Ribera, membre de Justícia i Pau Barcelona.

 

Quan els trets físics et qüestionen

D’on ets? Parles molt bé el català! Ets de l’est, oi? Als quinze anys feia broma amb aquest tipus de preguntes prenent-m’ho de manera irònica. Uns anys més tard, però, m’adono que aquestes preguntes, lluny de ser innocents, transmeten una manera concreta d’entendre’ns com a societat. Lluny de la utopia i de les paraules de l’ex-president Pujol que “és català qui viu i treballa a Catalunya”, la quotidianitat ens revela que encara estem lluny de percebre aquells qui per trets físics, pràctiques religioses o manera de vestir difereixen del que el nostre imaginari ens dicta què és ser o no ser d’un determinat lloc, en aquest cas, català. Nascuda a la Catalunya central i sense cap vincle familiar, ni d’antecedents amb l’Europa de l’Est, diferents persones m’han preguntat el meu origen o m’han felicitat per utilitzar el català. I això per què? Per uns certs trets físics.

Article d'opinió d'en Marc Grau, president de Justícia i Pau de Terrassa.

 

Ulls, cor i mans


El drama dels refugiats sembla no tenir aturador. La passivitat de la majoria de nosaltres, tampoc. Sentim inevitablement la paraula refugiats al llarg del dia i, com en cada gran injustícia, ens podem fer tres preguntes, (1) què en sabem? (2) què ens diu el nostre cor?, (3) i si el nostre cor es commou, què podem fer?

Article d'opinió de Joan F. López Casasnovas, membre de Justícia i Pau Menorca.

 

De pàteras a pasteres. Civilitzacions mediterrànies

És un plat de poca fondària que usaven els antics en els sacrificis per a fer les libacions, es diu pàtera, mot esdrúixol. Els mitjans, tanmateix, parlen molt de “pateres”. Patera és mot d’accent pla, com plana, o sigui, sense cavitat interna acollidora ni carena exterior, és la forma d’una pàtera. En català “patera” no ve al diccionari, que sí que duu pastera, i en la vuitena i darrera de les accepcions del mot apareix: ‘embarcació petita, de fons pla, sense quilla’. Són, doncs, dos mots cosín germans, equivalents en el significat.

Article d'opinió d'en Joan Gómez i Segalà, membre de Justícia i Pau de Barcelona.

 

Les religions no són motllos

Quan parlem de diversitat religiosa, sembla que tots entenguem què volem dir, però si en distingim tres nivells, en traurem tres conclusions per sempre més. Val la pena mirar més enllà de la imatge més evident.

Article d'en Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona.

 

Fa poc vaig veure el documental La granja del pas al cinema Truffaut de Girona. Dirigit per Sílvia Munt, mostra el funcionament de la PAH de Sabadell que fa les assemblees setmanals en un antic mas, habilitat per l’Ajuntament, que dóna nom a la pel·lícula. Hi surten les assemblees i accions de la Plataforma així com entrevistes a diferents afectats que expliquen el procés que els ha portat a haver estat desnonats del seu domicili. També evidencia que els desnonaments afecten persones i famílies de tota mena, des de gent del país de classe mitjana fins a immigrants de tots els continents i de tota mena d’estatus social.